Ara que sembla que ja ha arribat el temps de la calor, ve de gust capbussar-se en propostes culturals que vagin més enllà dels teatres i els auditoris que podem gaudir durant tota la resta de l’any. Hi ha molts festivals que s’allunyen de les grans ciutats per oferir-nos propostes refrescants, tot sovint arriscades i innovadores, que ens poden fer gaudir de la música d’una manera especial. Avui ens fixen en un d’aquests certamens, perquè la primera setmana de juliol Alella es converteix en l'escenari de Músics en Residència, el festival de música de cambra que cada estiu reuneix músics consolidats i joves promeses en aquest poble del Maresme que possiblement fins ara us sona sobre tot pels seus excel·lents vins. En aquest programa parlem, doncs, amb una de les seves impulsores, l’Helena Satué.Escuchar audio

Darrere el so d’un violí s’hi poden amagar moltes coses. El que sembla una melodia senzilla pot ser en realitat una obra mestra d’un geni de la polifonia com Bach. Aquest so ens pot portar al setè cel amb una pau immensa o pot evocar melodies populars i fer que ens agafin ganes de ballar. Molt sovint veiem violinistes que formen part de la plantilla d’una orquestra. D’alguna manera, s’hi casen per a tota la vida. Avui, però, parlem amb un violinista d’una altra classe. L’Ignacio Ramal va venir a estudiar a Barcelona i va aprofundir especialment en la interpretació de música antiga amb criteris històrics. El seu talent li ha permès establir-se una reputació com a músic freelance, que té un vincle estret amb alguns grups, però al mateix temps col·labora amb un llista impressionant de formacions de primer nivell. Avui és amb nosaltres per parlar de música, del violí, del barroc i de la seva manera de treballar.Escuchar audio

Cada setmana parlem amb els protagonistes de l’actualitat de la música clàssica a casa nostra. Un dia parlem amb un pianista, un altre amb un compositor, amb un gestor cultural... Però avui, malgrat que només tenim un convidat, parlem d’alguna manera amb un grup de compositors i compositores de casa nostra. Ho fem perquè l’entitat que els aplega, l’Associació Catalana de Compositors, compleix cinquanta anys, mig segle d’existència. Aquesta entitat es va crear amb el propòsit de protegir els interessos professionals dels compositors i compositores de Catalunya i de divulgar la seva producció. Cinquanta anys després, segueixen treballant en aquesta línia però segurament se’ls han anat obrint altres fronts. En parlarem de tot plegat amb el president de l’Associació Catalana de Compositors, Domènec González de la Rubia.Escuchar audio

En aquest programa ens preguntem en què consisteix exactament la feina d’un director d’orquestra, i per tenir les millors respostes, hem convidat un dels joves valors de la direcció orquestral a casa nostra, el Miquel Massana. Acaba d’estar immers en les funcions de La Cenerentola al Liceu, on ha estat assistent de direcció del mestre Giacomo Sagripanti, que ens va visitar fa ben poc. Actualment és el director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de la Universitat "Rovira i Virgili" i director titular de la Jove Orquestra de Ponent. Aviat el veurem a Tarragona dirigint els cors de 'La Traviata' i tornant al Liceu, on dirigirà l’estrena d’una òpera de nova creació al mes de juliol. Ell ens explicarà la feina que hi ha darrere de cada funció i com és el procés de preparació d’un director d’orquesta.Escuchar audio

Diu la tradició que Sant Magí va néixer a Tarragona el segle tercer després de Crist, però que va fer vida d’ermità fins que la persecució dels cristians va fer que l’empresonessin. El dimoni, però, va posseir la filla del prefecte Dacià de Tarragona. La intercessió de Sant Magí va fer que el dimoni sortís del cos de la noia, però tot i així el prefecte el va mantenir a la presó fins que van venir uns àngels, el van alliberar i ell va poder tornar a la seva cova d’ermità. Per què us expliquem tot això? Doncs perquè la cova de Sant Magí era a la Brufaganya, i ara per aquelles terres hi ha un santuari en honor del patró de Tarragona on cada estiu se celebra un estival de música molt i molt especial. D’aquest festival, Les Nits Musicals de la Brufaganya, en parlarem avui amb els seus organitzadors.Escuchar audio

null

null

null

El director del festival Bachcelona, Daniel Tarrida, ens explica la seva devoció bachiana, que ha connectat amb el gust del públic de Barcelona proposant concerts de primer nivell i formats innovadors o, com a mínim, ben curiosos. Programen concerts al Palau de la Música, però també han estat presents al Festival de Peralada. Presenten joves talents del país, però també conviden grans figures de nivell internacional. I de vegades proposen concerts en formats habituals, però altres cops fan propostes innovadores. Entre les últimes, hi ha la primera edició d’un format que proposa anar voltant en bicicleta per La Vall d’en Bas i, al mateix temps, assistir a concerts amb música de Bach i tastar productes de la zona.Escuchar audio

null

null

El Festival de Peralada porta més de tres dècades oferint cada estiu una programació que atrau públic no només de Catalunya sinó de la resta d'Europa. Una oferta que combina les millors veus de la lírica -Montserrat Caballé va ser una de les primeres impulsores del certamen- amb grups instrumentals de primer nivell i també dansa i altres estils de música. Des de 2023, a més, celebra una edició de Pasqua, una versió reduïda del Festival en què en només tres dies es concentra una enorme quantitat de talent, tot cercant una connexió amb l'espirituralitat pròpia d'aquestes dates.El director artístic del Festival, Oriol Aguilà, ens visita per parlar de l'estat actual d'aquesta cita ineludible de cada estiu i també dels projectes de futur, que passen per la construcció d'un nou auditori a l'aire lliure.Escuchar audio

Aquesta setmana es presenta a Barcelona la biografia "Victòria dels Àngels, tot semblava tan senzill", que publiquen Ficta Edicions i l'Ajuntament de Barcelona i que ha escrit el nostre musicòleg de capçalera, el Pep Gorgori. Avui ell passa de ser entrevistador a ser l'entrevistat, i de la seva mà ens endinsarem en les planes del seu llibre per conéixer a fons la cantant, però també i sobre tot la persona que hi havia darrere d'aquesta veu prodigiosa.La soprano Victòria dels Àngels (1923-2005) va regnar a teatres de tot el món i aquesta n’és la primera biografia que s’ha pogut elaborar a partir de l’estudi dels seus documents personals i professionals. Això ens permet descobrir ara una dona, Victòria dels Àngels López García, que ens sorprèn i ens fascina tant o encara més que l’artista que creiem conèixer.Escuchar audio

null

null

null

null

El “Requiem” de Mozart és una de les obres més fascinants de la història de la música. El compositor la va escriure els darrers dies de la seva vida i, de fet, va quedar inacabada quan va morir. A partir d’aquell moment, van començar a córrer tot de llegendes sobre qui li havia encarregat la partitura, sobre un possible assassinat, sobre fins a quin punt Mozart era conscient que s’estava morint i per tant estava escrivint el seu propi Requiem... Tot plegat ha conformat un mite en què es barreja la qualitat innegable d’una composició magistral amb les històries que l’han acompanyat des de fa més de 200 anys. El musicòleg Miguel Ángel Marín acaba de publicar un llibre dedicat al Requiem en què explica tot això i a més analitza com, durant el segle XIX, se’l dona a conéixer a la Península Ibèrica. Avui ens acompanya a L’Hora Clàssica per parlar d’això, del seu llibre, i d’aquesta missa de difunts tan impressionant que es va conéixer ben aviat a casa nostra, i no només en ciutats com Barcelona i Girona, sinó també en d'altres com Olot i Cervera.Escuchar audio

Aquests dies podem veure al Gran Teatre del Liceu les darreres funcions de “Un ballo in maschera” de Giuseppe Verdi. Es tracta d’una òpera en què conviuen les intrigues polítiques, els amors impossibles i fins i tot conjurs i bruixeria. Tota l’acció acaba esclatant en l’escena final, un ball de màscares on es comet un assassinat aprofitant la confusió pròpia del Carnaval.Avui nosaltres volem fer una repassada per la gènesi d’aquesta obra de Verdi, que és molt interessant, però ens fixarem sobre tot en les màscares. Són un element que ens permet ocultar la nostra identitat, però també ens dona la possibilitat de ser nosaltres mateixos sense por de ser reconeguts o assenyalats. Més enllà del “Ballo in maschera” de Verdi, les màscares i les disfresses han servit d’inspiració al llarg de la història de la música, i per això avui parlarem també d’aquest recurs i com l’han fet servir creadors de totes les èpoques.Al final del programa, us fem cinc cèntims de la programació dels Sopars Lírics del restaurant Set Portes, que enguany arriba a la desena edició homenatjant el seu creador, el musicòleg Roger Alier.Escuchar audio

El cor i orquestra Balthasar Neumann, que dirigeix Thomas Hengelbrock, és una de les millors formacions musicals del món. Es tracta d’un grup molt especial, perquè té una manera de treballar completament diferent a la d’altres orquestres. Més que anar fent concerts per tot el món, un darrere l’altre, prefereixen fer estades llargues en diferents ciutats, que els permetin assajar, però també involucrar-se en iniciatives socials. Aquí, a Barcelona, han passat més d'una setmana amb persones en tractament oncològic i amb els nens i nenes que participen en el projecte Palau Vincles. A més, han treballat amb l’Orfeó Català, i els mateixos concerts que fan a Barcelona els faran a la Philharmonie d’Hamburg. Com que fan aquestes estades amb calma i amb temps, nosaltres podem convidar a venir algun dels seus membres perquè ens expliquin la seva manera de treballar, i això és el que hem fet. El convidat d’avui és un dels violes de l’orquestra Balthasar Neumann, Pablo de Pedro Cano.Escuchar audio

La soprano Mercedes Gancedo va néixer a Buenos Aires, on va començar la seva formació musical com a cantant. Gràcies a una beca, va venir a estudiar a Catalunya, i des de Barcelona ha anat construïnt, a foc lent, una carrera que l'ha portada a obtenir premis con El primer Palau, així com beques i distincions con la Beca Bach de la Fundació Salvat, la beca d'estudis del Màster de Lied Victoria de los Ángeles (ESMUC) i el concurs Tenor Viñas. Ha estudiat amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirella Freni, Montserrat Caballé, i Cecilia Bartoli, entre d'altres, i l'hem pogut veure actuar en escenaris com el Palau de la Música, el Liceu i el Festival de Peralada.Ara, prepara el seu nou disc, amb un recull de cançons fins ara inèdites d'Oriol Llimona, compositor nebot de l'escultor Josep Llimona. En el programa poden escoltar esclusiva un avançament d'aquest treball, que ens descobreix un creador tan desconegut com interessant.Escuchar audio

null

null

null

null

Ràdio 4 us acompanya aquest Nadal/Any Nou amb una selecció dels concerts de la JOSB amb un programa especial presentat pel director de la JOSB, Carlos Chema. La JOSB és un projecte pedagògic creat el 2015 destinat a formar joves músics dins una orquestra simfònica. Podem escoltar fragments sel.leccionats per Checa de peces clàssiques i modernes que formen part del seu repertori.Escuchar audio

null

El compositor tortosí Josep Ollé Sabaté és una de les joves veus de la creació musical catalana que cal escoltar amb atenció. Recentment, el segell Ficta ha publicat un disc en què podem gaudir de la seva producció coral. A l'Hora Clàssica l'hem volgut entrevistar i, sense voler-ho, ens ha quedat el millor programa de Nadal que podríem haver imaginat. El talent de casa és abundant, tot i que sovint massa poc conegut. Escolteu aquesta entrevista i no us en penedireu!Escuchar audio

Ràdio 4 us acompanya aquest Nadal/Any Nou amb una selecció dels concerts de la JOSB amb un programa especial presentat pel director de la JOSB, Carlos Chema. La JOSB és un projecte pedagògic creat el 2015 destinat a formar joves músics dins una orquestra simfònica. Podem escoltar fragments sel.leccionats per Checa de peces clàssiques i modernes que formen part del seu repertori.Escuchar audio

L'arpa és un instrument musical que ens resulta molt familiar. Ens resulta fàcil identificar-ne el so, i més o menys tothom sap quina forma té, però... La coneixem tant com ens pensem?Possiblement, aquest programa us sorprendrà, perquè la protagonista és una de les millors arpistes que tenim a casa nostra. La seva carrera encara és breu, però ja ha fet concerts en els escenaris més destacats. Amb l'Esther Pinyol parlarem d'aquest instrument, ens endinsarem en alguns dels seus detalls i descobrirem obres que ens agradaria veure programades més sovint.Escuchar audio

null

null

null

null

null

<p>Al Palau Robert de Barcelona s'acaba d'inaugurar l'exposició "Aquella eterna admiració", amb què es commemora el centenari del naixement de la pianista Alicia de Larrocha i la soprano Victoria de los Ángeles. L'amistat que va unir-les durant tota la vida és l'eix que vertebra el relat que ens acosta a aquestes dues dones des del vessant professional però també des del vessant personal.</p> <p>La mostra aplega gairebé 150 objectes que van pertànyer a les dues intèrprets, ha estat comissariada pel nostre company Pep Gorgori i compta amb el muntatge escenogràfic de Rafael Villalobos. Es pot visitar fins al 7 de gener, i a L'Hora CLàssica aprofitem per fer un recorregut per les seves sales i escoltar àudios que fins ara han restat pràcticament inèdits.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lhora-classica/alicia-larrocha-victoria-angeles-palau-robert/6977853/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lhora-classica/alicia-larrocha-victoria-angeles-palau-robert/6977853/" alt=""/>

<p>El convidat d’avui és el baríton Josep Ramon Olivé, un d’aquells valors que en diem “de casa” que ha arribat (que està arribant, de fet) molt i molt lluny. L’hem pogut escoltar en nombroses ocasions al Gran Teatre del Liceu, a L’Auditori de Barcelona i al Palau de la Música Catalana, així com a molts auditoris de Catalunya.</p> <p>Aquests dies torna a ser al Liceu, on participa en les funcions d’Eugen Onegin, l’òpera de Txaikovski de què ja us hem parlat en un programa anterior. Amb el Josep Ramon Olivé parlarem d’aquesta òpera, però també de la seva trajectòria i els seus plans immediats. I també, és clar, escoltarem música plegats.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lhora-classica/josep-ramon-olive-liceu-bariton/6973762/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lhora-classica/josep-ramon-olive-liceu-bariton/6973762/" alt=""/>

Aquest any 2023 es commemoren a tot el món els centenaris de tres dones excepcionals, dues de les quals eren nascudes a Barcelona. Us hem parlat ja en altres programes que podeu recuperar al podcast sobre la soprano Victoria de los Ángeles i la pianista Alicia de Larrocha. Avui, doncs, volem parlar de la tercera d’aquestes grans intèrprets, Maria Callas. Amb una carrera fulgurant, ens va deixar enregistraments icònics. Alguns d’ells els escoltarem avui al llarg del programa. Però també va ser el model de diva del segle XX, envoltada de glamour sofisticació. La seva vida personal, però, va ser complexa, i una mort prematura va acabar de convertir-la en un mite i una icona. Acabarem el programa parlant del festival Contratemps de Sant Cugat del Vallès i de la programació del festival LIFE Victoria, que enguany organitza quaranta concerts a la memòria de l'altre grandíssima soprano que hauria fet 100 anys aquest 2023, Victoria de los Ángeles. Escuchar audio

Comencem una nova temporada, i tornem a trobar-nos cada setmana amb els i les protagonistes de la vida musical catalana. Tots els nostres convidats són excepcionals, però sempre ens agrada que la persona que inaugura la temporada sigui especial. Aquest cop, segurament, ens hem superat, perquè el protagonista d’aquest inici de temporada ens porta músiques molt antigues, però també mirarem al futur, amb la música electrònica i l’experimentació sonora. I és que avui ens acompanya l’Albert Blancafort, mestre orguener, que ha construït instruments tan destacables i estimats com l’orgue de la basílica de Montserrat, el de la Sagrada Família i molts altres que anirem repassant (fins i tot, relacionats amb el Festival Sònar!). Escuchar audio

L'estiu és temps per descansar, anar de vacances, baixar el ritme... però també per gaudir de la música en espais en què habitualment no podem fer-ho. Al darrer programa de la temporada, fem un repàs per la programació d'enguany d'alguns dels principals festivals de música clàssica que se celebren a casa nostra i ens fixem en un de concret, el Festival de Música Antigua dels Pirineus, que arriba a la dotzena edició. El seu director, Josep Maria Dutrèn, ens explica com va sorgir la idea -aparentment, esbojarrada- de portar la música antiga a poblacions pirinenques que, en alguns casos, no arriben ni a la vintena d'habitants. Tota una experiència que no us podeu perdre i que ja es pot gaudir en 40 municipis. Escuchar audio

En aquest capítol de L'Hora Clàssica tenim un d’aquells convidats que fa temps que volem entrevistar però que tenen una vida tan moguda -i per tant, tan interessant- que es fa difícil encaixar les agendes. És el compositor Benet Casablancas, tot un mestre de la creació musical a casa nostra. Autor prolífic, aquesta temporada ha estat artista resident del Centro Nacional de Difusión Musical, i al llarg de la seva trajectòria ha rebut una llarguíssima llista de guardons i reconeixements, inclòs el Premio Nacional de Música. A més de compondre, és professor al Conservatori del Liceu, és un lector voraç, estima la literatura i la pintura i ha escrit dos llibres monumentals. Un, sobre l’humor en la música. L’altre, sobre el Romanticisme musical i els seus paisatges sonors. Per tant, tenim assegurada una bona conversa de les que ens agraden: amb temes ben diversos, bona música i molt, molt de rigor. Escuchar audio

Aquí, a Ràdio 4, ens agrada saltar totes les fronteres que podem entre estils, períodes i etiquetes en la història de l’art i de la música. Avui ho fem un cop més, i en companyia d’una persona que en sap un noi, això d’esquivar les etiquetes. És el saxofonista Joan Martí Frasquier, que tan aviat ens fa improvisacions i música electrònica com es posa a interpretar les suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach. Això és precisament el que ha fet en el seu últim disc, que avui ve a presentar-nos. Amb ell parlarem de música Barroca, música contemporània i de tot allò que ens vingui de gust parlar, com sempre. En el tram final del programa, parlem del llibre 'Múrries', de Mar Medinyà, que és una bona eina per conéixer les dones compositores que han quedat amagades per la història. Escuchar audio

Al Gran Teatre del Liceu es pot veure aquests dies l’òpera Dido i Enees de Henry Purcell. Es tracta d’una de les òperes barroques més conegudes, tot i que al Liceu només s’hi ha programat, fins ara, en una ocasió, als anys 50, i se’n van fer tot just tres funcions. La seva tornada a la cartellera ens dona l’excusa perfecta per parlar d’un dels grans compositors britànics de tots els temps, autor de diverses òperes, músiques excepcionals i inspirador de generacions posteriors que arriben, podríem dir, fins als nostres dies. I això que va viure a l'Anglaterra del segle XVII! Escuchar audio

La música és, fonamentalment, una sèrie de sons ordenats, però també és moltes altres coses. En les obres dels grans mestres hi ha molta reflexió, espiritualitat, filosofia, fins i tot misticisme... Són molts nivells de lectura que se superposen i en què podem anar aprofundint de mica en mica. Però podem anar una mica més ràpid si ens dediquem a llegir, per exemple, els llibres d’un musicòleg, filòsof i assagista com el nostre convidat d’avui. En els darrers mesos, l’Oriol Pérez Treviño ha publicat un llibre sobre Bach, un altre sobre Robert Gerhard i nombrosos articles. En aquest programa parlarem amb ell sobre aquests dos compositors, però de ben segur que ens en descobrirà alguns altres i reflexionarem plegats sobre música, societat, humanitats, religió i, en general, cap a on va la Cultura i cap a on va el món. Bé, i també del TDK Manresa, una de les seves grans passions, sobre el qual també ha escrit... Escuchar audio

Juan de la Rubia, és l’organista titular de la Basílica de la Sagrada Família, i un dels virtuosos d’aquest instrument amb més projecció internacional de casa nostra. Fa anys, a més, que s’ha interessat cada vegada més per la direcció musical, i està a punt de presentar l’Orquestra del Miracle, una formació de música antiga de nova creació, que tindrà com a residència el Santuari del Miracle, a Riner. Amb ell, parlem d’aquesta orquestra i de la seva activitat incessant com a solista, que l’ha portat a trepitjar escenaris d’una trentena de països arreu del món, així com de la improvisació, un àmbit que domina amb mestratge. Escuchar audio

Sempre ens agrada portar a la ràdio joves talents que ens aportin frescor, que ens donin un punt de vista diferent de la música. Això ens ajuda a copsar la generació de músics que està creixent i, a més, sempre aprenem coses noves i ens fixem en músiques que no coneixíem. En aquest programa, la nostra convidada és la soprano Montserrat Seró, que en els darrers anys està fent una carrera espectacular. Amb ella escoltarem des de sarsuela fins Cole Porter, passant per l’òpera i per Argentina. En fi, tot un recorregut musical ben divers, que és el retrat sonor d’una cantant d’aquelles que es dedica a fer només música, sense preocupar-se gaire de les etiquetes. Escuchar audio

La mezzosoprano Lídia Vinyes-Curtis va començar a fer música com a violinista, i de fet va acumular una àmplia experiència. Va arribar a tocar de manera habitual, per exemple, a l'Orquestra Barroca Catalana. Però en un moment de la vida, va decidir explorar la seva pròpia veu, i així és com va néixer una mezzosoprano que ha abordat tant repertori clàssic com contemporani. El seu darrer paper ha estat com a protagonista de l'òpera 'Alexina B.', de Raquel García-Tomás, recentment estrenada al Liceu i que ha estat una de les revelacions de la temporada, amb un enorme èxit tant de públic com de crítica. Amb ella parlem de la seva trajectòria, del repertori per a mezzosoprano i també de com s'arriba a esbrinar quin tipus de veu té cada persona, que és bastant menys senzill que no sembla. Escuchar audio

Aquest estiu farà 25 anys dels incendis que van devastar la Catalunya Central. En aquell moment, molts pobles van perdre la que era la seva millor riquesa: el patrimoni natural. Un cop superat el xoc de veure com tantes coses desapareixien a causa del foc, es van adonar que tenien un altre patrimoni que no era tan conegut: l'arquitectura i l'escultura del Barroc. Fa sis anys va néixer el festival Espurnes Barroques, que va néixer precisament amb la voluntat de reivindicar aquest patrimoni i dinamitzar la vida cultural d'aquestes poblacions. Cada any s'hi programen concerts de música antiga en indrets poc coneguts però que val molt la pena visitar. A més, els concerts s'acompanyen amb tastos de productes i plats típics de la zona. Una bona excusa per passar un cap de setmana en lloc propers però que els vostres amics no coneixen. Escuchar audio

Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1923-2005), soprano del més alt nivell internacional, es va formar al Conservatori del Liceu entre els anys 1940 i 1942, assolint en només tres cursos la titulació que llavors es feia normalment en sis. Va començar la seva carrera musical amb el grup Ars Musicae, dirigit per Josep M. Lamaña. Després de guanyar un concurs organitzat per Ràdio Barcelona va debutar oficialment el 1944 al Palau de la Música Catalana i al Liceu, l'any següent, amb el paper de Contessa de Le nozze di Figaro. El 1947 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Cant de Ginebra, el més prestigiós del món en aquell moment. En els anys posteriors, va debutar a l'Opera de París (amb Faust, de Gounod), al Covent Garden de Londres (amb La bohème, de Puccini) i al Teatro alla Scala de Milà. En aquest programa repassem la seva trajectòria, i aprofitem per escoltar alguns dels seus enregistraments: els més celebrats, però també alguns de menys coneguts i que val la pena tenir presents per recordar-la durant aquest any. Escuchar audio

El Gran Teatre del Liceu programa aquestes setmanes l'òpera 'Manon' de Jules Massenet. És una de les grans òperes del repertori, i en aquesta ocasió arriba amb un repartiment que encapçalen Nadine Sierra i Michael Fabiano. Marc Minkovski n'és el director musical i Olivier Py ha creat un espai escènic que evoca tant els barris parisencs com els musicals de Broadway. Tot plegat, al servei de la història escrita al segle XVIII per l'Abbé Prévost, en què la protagonista es veu temptada per dos pretendents: un a qui estima i un altre que té diners i li pot resoldre la vida. Com en tota bona òpera, Manon pren les pitjors decisions. Les funcions es dediquen a la soprano Victòria dels Àngels, de qui es celebra enguany el centenari del naixement i que, a més, va tenir amb el paper protagonista de 'Manon' un dels seus èxits més celebrats, al costat de 'La bohème', 'Madama Butterfly' i 'Pelléas et Mélisande'. Escuchar audio

Una orquestra la formen moltíssims instruments, i al llarg dels anys els hem anat coneixent una mica millor, parlant amb molts músics que dediquen la seva vida a fer-los sonar. Però, com que són tants, encara ens en falten alguns, i avui ens fixarem en un dels instruments més grans que acostumem a trobar en una orquestra: el contrabaix. En parlarem amb un convidat de luxe, el contrabaixista Joaquín Arrabal, que és contrabaix solista de l’orquestra del Liceu i professor de contrabaix i música de cambra del conservatori del Liceu. Ell ens explicarà les peculiaritats de l’instrument de corda més greu de l’orquestra, amb un so que no sempre som conscients d’estar escoltant, però que és imprescindible per emocionar-nos. Al Joaquín el podreu reconéixer fàcilment si un dia aneu a algun concert de l'Orquestra del Liceu: és el contrabaixista que està més a prop del públic, i viu tant la música que, quan toca, ho fa tan apassionadament que sembla que en qualsevol moment s'hagi de posar a ballar. Escuchar audio

Us proposem escoltar junts alguns fragments de la Passió segons sant Joan de Bach, una de les grans obres que va escriure per a la Setmana Santa. La primera versió data de 1724, i coincideix amb el primer any en què el compositor va treballar a Sant Tomàs de Leipzig. Una època de treball frenètic i inspiradíssim, que va donar lloc a aquesta obra en què la narració de la passió i mort de Crist és la base sobre la qual es construeix musicalment una història colpidora i emotiva, completament allunyada del tòpic del Bach cerebral, matemàtic i fred. Escuchar audio

La Mireia Capdevila és, possiblement, la persona que ha assistit a més concerts de piano de Barcelona. I no és estrany, perquè des de fa un bon grapat d'anys és part de la seva feina: és la presència discreta que amb prou feines percebem, perquè seu al costat de grans pianistes per girar-los el full de la partitura en l'instant precís en què ho necessiten. És una tasca aparentment senzilla, però que té una enorme responsabilitat: si el girafulls falla, pot fer fallar el pianista o la pianista en qüestió, de manera que es necessita estar ben concentrat i tenir els nervis d'acer. La Mireia, però, també té una altra professió: és historiadora especialitzada en la guerra civil i la postguerra. Ha publicat nombrosos llibres, els darrers sobre l'impacte que va tenir el conflicte bèl·lic a la ciutat de Barcelona. D'això també en parlem, a l'entrevista, on aprofitem per descobrir algunes músiques que la nostra protagonista s'estima d'una manera especial. Escuchar audio

Després de la Desamortització de Mendizábal, bona part dels llibres que es guardaven a les biblioteques de monestirs i esglésies es van dipositar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Molts es van destruir o perdre pel camí, però els que queden són tants que resulten una font valuosíssima per a la recerca en nombrosos àmbits. Entre aquests fons hi ha molts llibres de música, tant tractats com partitures i llibrets. Tant és així, que la UB acaba de presentar una col·lecció editorial dedicada específicament a donar a conèixer aquest patrimoni musical. Escuchar audio

El Tempus Trio està format per Maria Tió, violinista; Ferran Bardolet, violoncel·lista; i Ricard Rovirosa, pianista. Els tres músics es van unir el 2018 per fer música de cambra plegats, i des de llavors estan treballant dur per fer-se un lloc entre els grups de referència del país. L'aventura els ha portat a trepitjar ja nombrosos escenaris, i a formar-se a Salzburg. Amb ells parlem de les seves respectives trajectòries, de la seva manera d'abordar el repertori i també de com van dedicir començar a treballar plegats. Escuchar audio

El Gran Teatre del Liceu està a punt d'estrenar una òpera contemporània d'una compositora catalana. Raquel García-Tomás és la protagonista d'aquesta Hora Clàssica, en què coneixerem els origens de la seva vocació musical, la seva manera de treballar, el seu estil, les seves influències, les seves òperes anteriors i, és clar, sabrem com va conéixer la història d'Herculine Barbin, també coneguda com a Alexina i com a Abel. Barbin és la primera persona intersexual que va deixar escrites unes memòries narrant la seva experiència, que va ser molt dramàtica. Nascuda a la França del segle XIX, va haver de fer front al dolor físic derivat de tenir trets físics masculins i femenins al mateix temps, així com el dolor psicològic causat pel rebuig d'una societat que no l'entenia. De tot plegat, García-Tomás ha fet una òpera que ens planteja debats molt actuals. Escuchar audio

Aquest 2023 es commemoren els 50 anys de la mort del mestre Pau Casals, un dels músics més universals del segle XX. Per això hem convidat el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, a venir a L'Hora Clàssica i explicar-nos totes les activitats que fan. A més, fa uns mesos van renovar completament la casa-museu que hi ha a la platja de Sant Salvador, a El Vendrell, i la visita realment val la pena. Casals és conegut com a violoncelista, però va excel·lir en moltes altres facetes: director d'orquestra, compositor, pedagog... i també defensor de la pau. Al llarg de la seva vida va ser testimoni de les dues guerres mundials i de la Guerra Civil espanyola, que el van marcar profundament. En aquesta entrevista parlem de tot plegat i, de propina, escoltem el compositor alemany Jörg Widmann explicant les Variacions sobre "El cant dels ocells" que ha compost expressament per a l'Orfeó Català. Escuchar audio

La pianista Alba Ventura és la directora d'un dels centres d'ensenyament musical més prestigiosos i antics de Barcelona, l'Acadèmia Marshall. Fundada per Enric Granados, d'ella han sortit alguns dels principals intèrprets del segle XX, com Alicia de Larrocha, de qui enguany se'n commemora el centenari. De Larrocha va dirigir aquesta mateixa acadèmia durant dècades, i aquest càrrec l'han ocupat també pedagogs i pianistes de la talla de Frank Marshall i Marta Zabaleta. Amb la seva directora, doncs, parlem de l'Acadèmia i d'Alícia de Larrocha, però també de la seva pròpia trajectòria, que l'ha portat a actuar als principals escenaris de tota Europa, i sota la direcció de les millors batutes. De fet, el seu debut va ser quan només tenia 13, interpretant un concert de Mozart amb Neville Marriner. A partir d'allà, una intensa carrera que l'ha portat fins a l'estudi de Ràdio4 aquesta setmana, per xerrar una estona amb Marga Lluch i Pep Gorgori. Escuchar audio

El ballarí i coreògraf Antonio Ruz és una de les grans figures de la dansa contemporània a Espanya. Fundador de la companyia que porta el seu nom, va obtenir el Premi Nacional de Dansa el 2018. Aquestes setmanes és a Barcelona, treballant en el 'Macbeth' de Verdi, amb la posada en escena de Jaume Plensa, on la dansa hi té un paper destacat. No és el primer cop que visita Barcelona: hi va presentar el ballet de Robert Gerhard "La nit de Sant Joan", i també ha treballat a L'Auditori, en l'espectacle "L'OBC balla Ravel". Però Antonio Ruz és també una persona fascinada per la música clàssica, i amb ell parlem dels compositors que han inspirat les seves coreografies, que van des de Tomás Luís de Victoria i Bach fins a Ravel i Gerhard. Una hora de conversa sincera i calmada, a l'estil de L'Hora Clàssica, amb Marga Lluch i Pep Gorgori Escuchar audio

Nascuda a Barcelona l'any 1923, la pianista Alicia de Larrocha va conquerir els grans escenaris de tot el món. Les seves interpretacions de música espanyola (Albéniz, Granados, Soler, Falla, Mompou, Montsalvatge...) li van obrir les portes dels Estats Units, però va forjar una carrera sòlida amb Mozart com a puntal i amb enregistraments que encara es consideren de referència d'obres de Schumann, Schubert, Chopin, Rachmaninov... En aquesta Hora Clàssica en repassem la trajectòria però, sobre tot, gaudim dels enregistraments que ens va llegar. Escuchar audio

El Paco Azorín és ja un habitual de cases d'òpera com el Liceu, el Real, la Maestranza i molts altres. Les seves posades en escena d'òperes com Tosca o La Traviata han estat molt celebrades, i segueix treballant en òperes del gran repertori, com l'Aïda que es podrà veure al Festival de Peralada. Paral·lelament, s'ha decidit a impulsar un projecte de cooperació al voltant de l'òpera. S'anomena Ópera sin fronteras i vol dur a terme iniciatives que, mitjançant la música, ajudin a millorar la formació de persones i la cohesió social en comunitats que ho necessiten. El primer projecte serà a Madagascar, on treballarà amb quatre-cents joves per posar en escena una òpera de nova creació que, si tot va bé, es podrà veure a Madagascar, però també a Espanya. En l'entrevista, parlem també de la seva trajectòria, des dels inicis fins l'actualitat: una oportunitat de conéixer millor com funciona per dins el món de l'òpera! Escuchar audio

El Xavier Puig és un dels grans talents musicals de casa nostra. Persona discreta, de conversa fluïda i treball constant i silenciós. Així ha arribat a ser un dels valors consolidats de la direcció orquestral i coral del país. Des de fa cinc anys, dirigeix l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb què ha iniciat una etapa més que estimulant. També és el director d'un dels pocs cors professionals de Catalunya, el Cor de Cambra de l'Orfeó Català, a més del cor de l'Auditori Enric Granados de Lleida. Amb ell parlem dels seus inicis, del estudis musicals, dels seus alumnes, i del quaranté aniversari d'Amics de l'Òpera de Sabadell i l'OSV, que s'ha celebrat recentment. El programa el tanquem parlant d'una altra orquestra catalana, la Franz Schubert Filharmonia, que aquests dies fa una minigira per Lleida, Barcelona i Reus amb la mítica pianista Elizabeth Leonskaja. Escuchar audio

L'òpera Tosca, de Puccini, torna a representar-se al Liceu, i a L'Hora Clàssica aprofitem per repassar la seva història i escoltar les explicacions d'alguns dels cantants que participen en la posada en escena que signa Rafael R. Villalobos. La seva proposta és una denúncia de la persecució dels artistes per part del poder, a qui la seva feina sempre incomoda. Villalobos estableix un paral·lelisme entre el protagonista masculí de Tosca, el pintor Mario Cavaradossi, i l'escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini. De tot plegat en parlem, al mateix temps que gaudim d'alguns fragments d'aquesta obra mestra. Escuchar audio

A L'Hora Clàssica ens agrada aprofitar l'excusa de l'Any Nou per parlar dels músics que seran objecte de commemoració l'any que encetem. Enguany, es celebra el centenari del naixement de dos noms propis de la clàssica a casa nostra: la soprano Victoria de los Ángeles i la pianista Alicia de Larrocha. Amb elles dues obrim un programa que també ens portarà música de Falla, Bretón, Anchieta, Barbieri, Byrd, Ligeti, Rachmaninov, Reger... Una selecció ben variada per descobrir músiques que no sempre tenen lloc en les programacions. Escuchar audio

Amics del Liceu és una associació que aplega amants de la lírica de tota Catalunya al voltant del Gran Teatre de La Rambla. Parlem amb el president de l'entitat, Jaume Graell, que ens explica quina és la seva activitat. Els socis poden assistir a assajos generals, tenir avantatges en la compra d'entrades, i gaudir d'una completa programació de cursos, conferències, col·loquis i sortides i viatges culturals. Graell assegura que és una porta d'entrada idònia per a persones que s'estrenen en el món de l'òpera, però també un espai on els melòmans de llarga tradició poden seguir-se enriquint. Escuchar audio

La soprano Elionor Martínez té una agenda que cada vegada està més apretada. Està completant la seva formació a Basilea, després d'haver estudiat al Conservatori Superior del Liceu. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos guardons, i han estat especialment decisives les beques de la Fundació Salvat, que li han permès tirar endavant en una professió complicada. Parlem amb ella de tots aquests anys de formació, de les dificultats, de les satisfaccions i també d'un tret característic del seu perfil, i de cada vegada més cantants: la capacitat per cantar no només com a solista, sinó també en formacions corals d'alt nivell. El programa, l'acabem parlant de la pianista Alicia de Larrocha, de qui aquest 2023 commemorarem el centenari del naixement. Escuchar audio

El tenor Pablo García López és una de les joves veus que més han destacat en el panorama espanyol aquest 2022. Acaba l'any participant en la més que exitosa producció de "Il trittico" de Puccini al Gran Teatre del Liceu, i ve a L'Hora Clàssica a parlar d'aquest any intens que també l'ha dut a estrenar al Teatro Real i el Festival de Peralada l'última òpera de Rufus Wainwright, i escoltem amb ell alguns fragments del seu darrer disc. Al final del programa, us desgranem l'edició de Pasqua del Festival de Peralada, que al mes d'abril porta un grapat de bons concerts a l'Empordà. Escuchar audio

El pianista sevillà Juan Pérez Floristán torna al Palau de la Música Catalana, dins el cicle dedicat als grans intèrprets del piano. A l'Hora Clàssica l'hem volgut entrevistar per parlar de la seva relació amb el piano, però també amb la crítica musical, les xarxes socials, youtube i fins i tot el cinema i el teatre. Al final del programa, us fem cinc cèntims del llibre que Jaume Radigales acaba de presentar: un volum dedicat a la història de l'òpera catalana, un gènere que encara no està prou ben estudiat al país. Escuchar audio

El baríton Àngel Òdena celebra aquest any 25 temporades cantant en produccions al Gran Teatre del Liceu. A l'Hora Clàssica parlem amb ell perquè ens expliqui la seva experiència en el món de la lírica, com veu el panorama actual a través de la seva trajectòria i ens descobreixi, posats a fer, les músiques que més li agraden. Al final del programa, dediquem una estona a parlar del darrer disc del director Aarón Zapico, en què recupera músiques escrites per a la Catedral d'Oviedo. 'Sancta Ovetensis' és una petita joia que té com a protagonista un compositor pràcticament desconegut, Joaquín Lázaro, i que ens ajuda a conéixer una mica millor el patrimoni musical hispànic del segle XVIII, habitualment infravalorat. Escuchar audio

Feia 35 anys que al Liceu no es representava "Il trittico" de Giacomo​ Puccini, una òpera que en realitat en són tres: "Il tabarro", "Suor Angelica" i "Gianni Schicci". El compositor de Lucca va concebre aquesta peculiar creació inspirant-se amb la "Divina Comèdia" de Dant, de manera que cadascuna de les parts representen -salvant moltes distàncies- un infern, un purgatori i un paradís molt terrenals. N'escoltem alguns fragments, i també escoltarem les explicacions de la soprano albanesa Ermonela Jaho, amb qui ens acostem al personatge de Suor Angelica i que ens explica la seva interessant manera de concebre els assajos, les funcions i l'òpera en general. Al final del programa, ens fem ressò d'un llençament discogràfic recent. La fundació Juan March, de Madrid, proposa amb "Flamencos" una relectura d'algunes composicions de Falla, Granados i Albéniz, que van ser inicialment pensades per a una cantant lírica, però que admeten també una interpretació, amb matisos molt diferents, per part d'una cantaora. La pianista Rosa Torres-Pardo i la cantaora Rocío Márquez són les encarregades d'oferir-nos aquesta revisió que ens ha sorprès molt gratament. Escuchar audio