Són les crides característiques de la tardor a la muntanya. Els cérvols en cel bramen per disputar-se la femella, mentre les daines comencen el ritual de la Ronca amb el mateix objectiu. La biòloga sonora Eloïsa Matheu fa temps que les grava i ens explica els moments més especials. Connectem amb Maria Ricart guia de Mon Natura Pirineus perquè ens parli dels guiatges a l'escolta i visualització de les brames. Escoltem també els Ibis que tornen ara a Cadis després de 400 anys, una espècie d'au que es considerava gairebé extingida. Escuchar audio

Les expectatives de la 37ht America's Cup, que es celebra a Barcelona, han caigut en picat. Això només pel nombre d'espectadors, però no en el moviment de negoci. Claudia Custodio de l'ODG considera preocupant que el Govern no abordi l'emergència climàtica en moviments de capital estranger com el que genera aquesta competició. Albert València, portaveu de la plataforma No a la Copa Amèrica, comprova que la previsió d'èxit de la competició era un engany i que es van crear falses expectatives que només han beneficiat a negocis multinacionals. La decisió del nou Govern d'obrir la proposta d'ampliació de l'Aeroport del Prat és, per Joan Manuel Llano, portaveu del moviment ZeroPort, esquizofrènia política. Escuchar audio

Reunim les principals veus que alerten dels impactes ambientals i socials que ja tenen la celebració de la Copa Amèrica de Vela i la proposta d'ampliació de l'Aeroport del Prat. En clau d'Emergència Climàtica ho planteja Claudia Custodio de l'Observatori pel Deute en la Comunicació, com a col·laboradors del programa i convidem Albert Valencia, portaveu de la Plataforma No a la Copa Amèrica i Joan Manuel Llano, portaveu de la Plataforma ZeroPort. La biòloga sonora Eloïsa Matheu proposa paisatges sonors de la tardor, amb la brama de cérvols i parlant amb la guia de natura Maria Ricart de MonNatura Pirineus. Escoltem la ronca de la Daina i coneixem l'extraordinària aventura dels Ibis per lluitar contra l'extinció. Escuchar audio

La proliferació de models d'energies renovables amb tendència extractivista provoca rebuig social, sobretot entre la població que es veu directament afectada. Amb la nostra experta en energies Joana Mundó analitzem perquè passa i perquè els tipus d'instal·lacions d'energia renovable s'haurien d'adaptar al territori on s'han d'instal·lar. El projecte Tàndem, en el que participa Federica Giardina, analitza com haurien de ser les polítiques de transició energètica perquè siguin justes. L'advocat Jaume Moya és impulsor de Eudemon, tot i no agradar-li ara va pels pobles apagant els focs que provoquen els projectes de renovables que es volen instal·lat a la Península. Hi ha pobles que tenen al costat un gran parc eòlic, amb grans torres que transporten l'energia i a casa no els arriba bé la llum i pateixen pobresa energètica.Escuchar audio

La nostra activitat humana vinculada al consum energètic junt a la fabricació i ús desmesurat de plàstic d'un sol ús, provoca situacions com les que es viuen cada final d'estiu. Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient cada any a Catalunya moren 700 aus per culpa de les línies elèctriques mal instal·lades, unes 300 són cigonyes blanques en migració. La gestora de fauna silvestre Júlia Ferrer i Adrià Compte president de Naturalistes de Girona n'han trobat 70 aquest estiu, només en cinc dies. Mentre, l'investigador Edgar Bernat Ponce de la Universitat de Valencia mostra la seva preocupació davant l'estudi que demostra com els nius de les aus ja tenen un 20% de plàstic en la seva creació. El pitjor és que no es coneixen, encara que s'intueixen, els efectes nocius que pot tenir en la cadena tròfica.Escuchar audio

Naturalistes i especialistes en fauna salvatge han trobat 70 cigonyes mortes al costat de torres d'alta tensió a Catalunya aquest estiu. El fenomen es repeteix cada estiu quan els ocells estan en plena migració. Parlem amb Júlia Ferrer fotògrafa de natura i amb Adrià Compte membre de Naturalistes de Girona. Amb Joana Mundó analitzem els conflictes que provoca l'anunci d'instal·lació d'energies renovables amb model extractivista. Coneixem la feina del projecte Tandem i parlem amb Jaume Moya, d'Eudemon, sobre la seva feina de mediador de conflictes ambientals. Escuchar audio

Ja està demostrat que viure en contacte amb la natura reforça la nostra salut i ens fa més resilents davant les situacions que haguem d'afrontar. La psicòloga i especialista en educació ambiental Irene Cervera és la nova col·laboradora del programa. Parlem de la nova trobada de la Taula Salut i Natura que es farà en breu, entrevistant Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura. Informem sobre l'exposició a la Sala Artur Ramón que uneix art i natura amb el treball de Jordi Ortiz + 373 arbres. Escuchar audio

El 20 de setembre es constitueix la nova Comunitat de Regants del Penedès, la primera sense cap riu ni canal associats, una experiència que farà servir aigua depurada per regar. Robert Savé, investigador emèrit de l'IRTA ha coordinat administració, pagesia i entitats lligades a la meteorologia i la crisi climàtica. Per ell la sortida passa per tornar a l'ofici de pagès i posar solucions als riscos socials i de despoblació que poden afectar el territori. Josep Esteve, d'Unió de Pagesos, destaca que la verema quedarà per sota de l'any passat i que no es podran permetre un altre any com el 2024. Marc Prohom, cap de l'Area de Meteorologia del Meteocat recorda que la sequera és un dels riscos climàtics més evidents i que serà més persistent sobretot a la nostra zona, és necessària l'adaptació. Continuem en una anomalia d'augment de temperatura d'1,5º respecte a la mitjana. Escuchar audio

El proper 20 de Setembre s'inaugura una nova Comunitat de Regants, la del Penedès, la primera sense cap riu ni canal associats. Ha estat necessària per atendre la situació de sequera que pateix la zona i assegurar la vinya en un futur. En parlem amb Robert Savé investigador emèrit de l'IRTA, Marc Prohom cap de Meteorologia de Meteocat i Josep Esteve, coordinador territorial de l'Area Metropolitana d'Unió de Pagesos. La psicòloga i experta en salut i educació ambiental Irene Cervera s'incorpora al programa per parlar-nos cada mes de la necessitat de reconnexió natural i com l'art i la cultura ens ajuden també a sentir-nos millor quan patim aquesta síndrome de falta de natura. Parlem amb ella de l'exposició de Jordi Ortiz a la Galeria Artur Ramon i amb Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura, una de les incitadores de la Taula Salut i Natura. Escuchar audio

Les dades de dos informes que han coincidit en el temps mostren una preocupant davallada de peixos i biodiversitat marina en tots els oceans, amb risc de seguretat alimentària als països del Sud Global, però també una disminució del nombre de papallones a la ciutat de Barcelona. L'informe sobre l'estat de vida del mar l'ha publicat Nacions Unides i hi ha participat la investigadora Marta Coll de l'Institut de Ciències del Mar, li preocupa que aquesta disminució constant s'hagi accelerat en els darrers anys. Des de l'Observatori Metropolità de Papallones de Barcelona, el seu coordinador Pau Guzmán culpa a la sequera de l'actual disminució, però alerta que en general la tendència ha estat de davallada d'artròpodes en zona urbana. Hi ha espècies de papallones que ja han desaparegut definitivament. Ambdós coincideixen a dir que la mitigació del Canvi Climàtic, aplicant mesures de reducció de consum humà, és fonamental per retornar la biodiversitat als mars i també incorporar-la a les ciutats. Escuchar audio

Informes de les Nacions Unides i del CREAF alerten sobre la davallada de biodiversitat al medi marí però també de la presència de papallones a la ciutat degut a la sequera. Parlem de bioindicadors amb Marta Coll de l'ICM i Pau Guzmán del CREAF. La biòloga sonora Eloisa Matheu ens fa escoltar els sons gravats per ella i que han guanyat el primer premi de la WSRS Wildlife Sound Recording Society. Amb la biòloga Eva Vilaseca parlem dels reptes i el projecte de transició ecosocial que comença a construir-se des de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. Escuchar audio

Així defineixen la situació d'aquest estiu des d'organitzacions com Aigua és Vida o l'Observatori pel Deute en la Globalització. Dídac Navarro recorda que ens hem de referir a sequera i escassetat, perquè el problema de la manca d'aigua és estructural. Tant ell com Júlia Martí d'ODG reclamen polítiques fortes i canvi de model en l'ús de l'aigua que aposti per la municipalització de la gestió. Els hotels de 5 estrelles de Barcelona consumeixen 5 vegades més aigua que la ciutadania, diu Navarro. Escuchar audio

Així defineixen els periodistes ambientals les fonts que corroboren la informació que fan pública sobre els temes climàtics. El veterà periodista Antonio Cerrillo ha coordinat el llibre "El mapa de la crisis ambiental en España" ( Icaria edit.) un recull d'articles de 16 informadors especialitzats que dibuixen les principals crisis que vivim a la península actualment. Escoltem també l'experiència de Rosa Maria Tristán i Guillem Costa, que participen amb els seus articles en el llibre. Alerten de les informacions a les xarxes, llençades per individus que no saben ni volen confirmar dades, darrere les que s'amaguen altres interessos. Escuchar audio

Analitzem com s'aborda des del periodisme la informació sobre els conflictes ambientals més greus que es viuen a la Península. S'han reflectit al llibre "El Mapa de la Crisis Ambiental en España" ( Icaria edit.) coordinat pel periodista Antonio Cerrillo, a qui acompanyen les també periodistes Rosa Maria Tristán i Guillem Costa. Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització, Júlia Martí analitza la situació actual de sequera i escassetat junt a Dídac Navarro d'Ecologistes en Acció i Aigua és Vida. Clara Garí resumeix els punts principals del darrer Congrés sobre l'Art del Caminar i explica les etapes i característiques del nou viatge a peu de Puigcerdà a Barcelona, del 13 al 30 d'agost. És El Grand Tour 2024.Escuchar audio

La ciència alerta sobre els insults i atacs que estan rebent quan exposen el resultat de les seves investigacions climàtiques. Científics com Antonio Turiel, atacat sobretot a les xarxes socials, alerta que és més preocupant el futur que dibuixem que el que li puguin fer a ell. S'ha de tenir la pell molt dura per entomar els atacs, sobretot quan es toquen les solucions a la transició energètica basades en posar límits al creixement. El geòleg Antonio Aretxabala relata com la seva investigació en què desaconsellava la construcció de l'embassament de Yesa el va fer anar fins als tribunals. Marta Ferrater, geòloga i professora de secundària, explica que els atacs arriben ja a les aules provocant reducció del temari ambiental, en perill actual de desaparició.Escuchar audio

Entitats socials, culturals i ambientals convoquen per aquest dissabte a Barcelona i Girona la ciutadania, per alertar dels perills que comporta continuar amb aquest model de turisme de masses. Daniel Pardo, portaveu de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, recorda que, en lloc de beneficis per la ciutat i l'entorn, el turisme que ara es viu a Barcelona i Catalunya, empobreix els seus habitants, precaritza els salaris i dificulta greument l'accés a l'habitatge. Les manifestacions estan convocades a les 18h a les dues ciutats i s'afegeixen a les ja viscudes en altres indrets com Canarias Tiene un Límite o Mallorca No Es Ven. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica ens fem ressò dels atacs i insults que la comunitat científica rep quan divulguen el resultat de les seves investigacions. És el cas d'Antonio Turiel físic i investigador del CSIC i Antonio Aretxabala geòleg i doctor en ciències de la terra. També en el cas educatiu on l'assignatura de geologia i ciències ambientals veu com desapareix dels currículums a ESO i Secundària, ho explica Marta Ferrater, membre de Geologia en lluita. Mes de 140 entitats i col·lectius fan una crida a participar de la manifestació del dissabte 6 de juliol a Barcelona per dir Prou, posem límits al turisme, parlem amb Daniel Pardo portaveu de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic. Amb Gustavo Duch parlem de Ruralisme i dels efectes que el model econòmic que impulsa el turisme de masses té sobre comunitats petites i pagesia. Escuchar audio

L'ecoacústica i la bioacústica són tècniques que s'estan posicionant com a indispensables per avaluar la biodiversitat i afrontar el repte del canvi global. En pocs dies se celebra a Madrid el 5è World Ecoacoustics Congress que reunirà les millors propostes i expertes en l'àmbit de la gravació de sons naturals i paisatges. La nostra col·laboradora Eloïsa Matheu inaugura el Congrés amb un concert sobre els seus paisatges gravats i una taula rodona amb altres col·legues per exposar el seu treball de més de 30 anys gravant i divulgant sons de la natura.Escuchar audio

Plataformes d'arreu de Catalunya unides per la proposta de l'aplicació del TrenTram al territori, defensen aquesta modalitat com la més senzilla i efectiva per garantir la nostra mobilitat. Es tractaria d'enllaçar la xarxa viària de ferrocarrils existent amb una segona de tramvia local que arribi a les poblacions rurals. Manel Ferri, portaveu de la Fundació Mobilitat Sostenible assegura que la xarxa ja està gairebé feta i que el pressupost és molt econòmic. Tan sols cal voluntat política. Demanen a l'administració que acceleri els estudis de viabilitat de les 6 plataformes de TrenTram de Catalunya. El transport ferroviari no és un negoci, és un servei.  Escuchar audio

Elaborem un mapa de Catalunya amb la proposta de connexió ferroviària amb tramvies que enllacin el territori i demostrin un canvi de mobilitat social, ambiental i d'exigència climàtica, amb Clara Sánchez, Manel Ferri i Xevi Baena de plataformes pel Tren-Tram a diferents comarques. Joana Mundó ens parla del projecte europeu V2Market per fer servir les bateries de cotxe com a generadores d'electricitat per la llar. Eloisa Matheu avança els temes clau del nou Congrés Mundial de Eco Acústica que es fa a Madrid del 8 al 12 de Juliol, en el que ella participa presentant els seus paisatges sonors i els 30 anys de trajectòria. Escuchar audio

L'informe de l'Organització Meteorològica Mundial indica una elevada possibilitat que la temperatura augmenti en els propers 10 anys d'1'5º respecte a l'era pre-industrial. En parlem amb Martí Orta que ha format part de la investigació. La poesia climàtica feminista és una fórmula que cada cop visibilitzen escriptores del país, Anna Pujol ha parlat amb Mireia Calafell, María Sánchez, Jèssica Ferrer Escandell i Rosa Berbel. La Filmoteca de Catalunya acull de nou el Cicle de Cinema i Jardí, el seu creador Ignacio Somovilla fa un repàs als 10 primers anys de vida del cicle. Escuchar audio

La microbiòloga Noemí Fuster alerta dels efectes en la fabricació de farina de peix en la societat gambiana i també en la nostra alimentació. Els pescadors gambians i senegalesos es veuen obligats a pescar de manera intensiva sardina i anxova per vendre'l a les factories xineses que s'han instal·lat en aquests països africans. A més els gambians ja no poden accedir al preu del peix que pesquen i no en poden menjar. Amb aquests peixos es fabrica la farina de peix que s'exporta a la Península per alimentar llenguados, angules i daurades que es vendran als nostres supermercats. Fuster demana que les grans superfícies assumeixin la responsabilitat de mostrar la traçabilitat dels aliments que venen. Gàmbia es converteix en un país ric en peix on la societat no es pot permetre el peix que pesca. Escuchar audio

Un equip d'investigadors internacionals, encapçalat per Martí Orta, ha elaborat un Atles mundial on detalla les zones vulnerables per extreure'n petroli. Alerten que s'han d'aturar les extraccions si volem evitar l'augment de temperatures d'1'5º. Alfons Pérez de l'ODG mapeja la situació energètica d'Europa després de les darreres eleccions. Amb Gustavo Duch analitzem la proposta d'anivellar els aliments i la pagesia amb la mateixa cura que en tenim per l'educació i la sanitat, es tractaria d'aplicar una mena de seguretat social pels aliments. La microbiòloga Noemí Fuster relata el periple del peix amb sobrepesca a Gàmbia per convertir-lo en farina de peix en una factoria xinesa, instal·lada al país africà, i que engreixa els salmons, daurades i llenguados de les nostres piscifactories. Escuchar audio

Estem en un moment essencial pel relleu agrari. S'han reduït a la meitat el nombre de camps cultivats i la nova pagesia que s'incorpora. Per Adrià Ramón del projecte Coop-era, tot s'està posant molt difícil. Pot ser que treballis de sol a sol i no arribis a tenir un sou a finals de mes, diu, encara que hi hagi jovent amb ganes de posar-s'hi, tot això tira molt enrere. Si no tens terres, ni maquinària i has de trobar un lloguer ja és pràcticament impossible. Pere Navarro tècnic de direcció territorial agrària de la Diputació de Barcelona considera que exemples com els que aplica França són indispensables, però estem encara lluny d'aplicar-los. Allà l'administració atorga un sou mensual de pràctiques a les persones que volen fer relleu generacional i els acompanya fins a la fi del procés. Escuchar audio

Aquest és un moment essencial per abordar com es fa el relleu agrari i generacional al camp. Analitzem els problemes de la pagesia que ha de deixar ja la feina i la nova pagesia que ve amb Adrià Ramón del projecte Coop-era i Pere Navarro, tècnic de direcció territorial agrària a la Diputació de Barcelona. L'experta en energies renovables Joana Mundó explica els avantatges de les Comunitats Energètiques i l'estudi sobre la seva gestió al projecte europeu Comanage. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau aborda la toxicitat del cautxú dels parcs infantils i fomenta solucions basades en la natura. Escuchar audio

La frase la diu Roser Vernet, escriptora i activista cultural i social, autora del llibre "Lo Mig del Món". Amb ella i amb el poeta Martí Sales, acompanyats de Gambardella i Judit Piella de la Xarxa per la Conservació de la natura, conversem sobre la nostra natura fragmentada. Els naturalistes entenen el paisatge com l'espai que els aporta plaer i del que formem part com a éssers humans, un espai per cuidar i respectar. Per Martí Sales i Gambardella "Tot paisatge és una mentida", una visió poètica per definir quelcom que no existeix si no hi existeix l'ésser humà que crea la idea de paisatge. Tots quatre coincideixen amb la necessitat de mantenir una mirada compromesa d'un paisatge que els humans hem sobreexplotat. Escuchar audio

Activistes pel dret popular a l'aigua que participen del Fòrum Paral·lel dins la Cimera Mundial de l'Aigua que se celebra a Bali, han denunciat intimidació per part de la policia Indonèsia. Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida, en contacte amb els activistes desplaçats al país asiàtic, explica com s'ha tancat els participants populars dins d'un hotel sense accés a l'aigua, menjar i serveis mínims. El relator especial pels drets a l'aigua de les Nacions Unides, Pedro Arrojo, que ha intentat mediar per desbloquejar la situació, ha estat amenaçat i agredit per la policia balinesa.Escuchar audio

Analitzem la visió que tenim del paisatge amb les mirades de l'escriptora Roser Vernet, autora de "Lo Mig del Món", el poeta Martí Sales i l'activista cultural Víctor de Bitlab cooperativa i Judit Piella de la Xarxa per la Conservació de la Natura. L'ambientòleg Rafel Bosch i Francesc Viñas, responsable d'Àrids a la pedrera Les Cubetes de Cemex a Begues, ens expliquen la vida de la parella d'àligues de cuabarrada que hi viuen a la vora i perquè s'hi senten tant be en aquell lloc. El portaveu d'Aigua és Vida i membre d'Enginyers Sense Fronteres Dante Maschio ens explica els conflictes que hi ha a aquesta hora a la Cimera de l'Aigua que es fa a Indonèsia, on els activistes de la Cimera Paral·lela han estat tancats en un hotel del que no poden sortir. EL relator especial de la ONU sobre drets humans a l'aigua potable Pedro Arrojo ha intentat dialogar amb la policia local, sense èxit.  Escuchar audio

Amb la biòloga i psicòloga social Teresa Franquesta i la sociòloga Alexandra Farbiarz analitzem el que significa el dol climàtic i les fórmules per afrontar la eco ansietat. El catedràtic en ecologia Javier Retana detalla els resultats del projecte Regenera.cat impulsat pel CREAF en el qual demostren que regenerar la terra és ara l'única solució per retornar la vida a les zones agrícoles malmeses pel model intensiu. La biòloga sonora Eloisa Matheu ens presenta el fenomen del les Dawn Choir, festivals i trobades destinades a escoltar i identificar els ocells que canten a l'alba. Escuchar audio

Ho diuen investigadores com la geògrafa Carla García Lozano, membre de la Universitat de Girona i del Laboratori del Paisatge. Renaturalitzar la nostra costa serà molt difícil, per això l'única opció és regenerar amb petites accions de sorres per augmentar el sistema dunar. En el projecte Ímpetus, liderat per Eurecat, han comprovat com en tres anys s'ha recuperat un 40% o 50% de platja. La duna fa la platja menys vulnerable i més resilient als temporals. Escuchar audio

Els experts en Sobirania Alimentària i Globalització, Gustavo Duch i Bruna Cañada, reclamen una reflexió entorn el treball que s'està fent d'adaptació social en temps de crisis climàtiques. Consideren que no és adequat l'ús del terme "Transició" perquè comporta moviment però no pas canvi de model econòmic. Prefereixen parlar de "Transformació". Així han titulat les jornades de Reflexió que l'Observatori pel Deute en la Globalització organitza les hores prèvies a les eleccions.#SeminiariODG  Escuchar audio

La ONU alerta de la necessitat de preservar el 30% de superfície marina. Entitats com SOS Costa Brava i investigadors catalans proposen fer-ho efectiu abans del 2030 per evitar els impactes de pesca industrial, creuers i parcs eòlics a alta mar. En parlem amb Pau Bosch, vicepresident de SOS Costa Brava i Josep Lloret biòleg marí i membre de l'ICM.La geògrafa Carla García Lozano, vinculada al projecte Impetus liderat per EURECAT, analitza la situació real de les nostres costes i explica on i com implementar els sistemes dunars per evitar la pèrdua de platges i primeres línies de mar. Gustavo Duch i Bruna Cañada de l'ODG presenten el Seminari de reflexió "Transformació ecosocial, pactes decolonials i ecofeministes" que es celebra hores abans de les eleccions.Escuchar audio

Un estudi d'Eurecat comença a analitzar els efectes concrets en el nostre cos de les substàncies químiques que es troben al menjar processat, la cosmètica o la neteja de la llar. Josep Maria del Bas, coordinador de la investigació europea, alerta sobre les afectacions a les hormones del creixement, la lactància o fins i tot l'estrès. Fa poques hores que professionals de la medicina i la ciència han presentat la declaració "Futur sense Tòxics" impulsada per @rezerocat Escuchar audio

Tot i el respir de l'aigua que cau aquests dies, l'horticultura urbana necessita un sistema de reg adaptat a la sequera extrema que es perfila com a crònica a la Mediterrània. Hortolanes i hortolans urbans reclamen la possibilitat de recollir aigua de les canonades veïnes, instal·lar-hi dipòsits de magatzem o trobar sistemes per mantenir vius arbres i plantes urbanes. En parlem amb Laia Serra, ecologistes en Acció, Idoia Perera, Espai Ambiental, Josep Fernández, hort comunitari Pla i Armengol, Chris Hepp, terrat hortícola Pati LLimona. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem com afecta el decret de sequera als Horts Urbans i perquè han fet un manifest per reclamar solucions que no passin per tallar l'accés a l'aigua. Hi participen Laia Serra Ecologistes en Acció- Aigua és Vida, Idoia Perera, Espai Ambiental-Aula Ambiental Sagrada Família, Josep Fernández Hort Urbà Pla i Armengol i Chris Heep, metge i hortolà del terrat de Pati Llimona. El centre Eurecat inicia el seu projecte HYPIEND per detectar els efectes dels contaminants disruptors endocrins en la salut humana, explica detalls de la recerca el coordinador de Biotecnologia Josep Maria del Bas. Amb la biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau repassem el principi nº11 de la Bioconstrucció que proposa reduir substàncies contaminants i irritants aportant a la llar suficient aire fresc. Escuchar audio

Programa especial des de la llibreria de liternatura Natura Llibres, a la petita localitat de muntanya d'Alins al Pallars Sobirà, des d'on Meritxell-Anfitrite Álvarez divulga l'amor per la lectura amb activitats sobre els temes que inspiren els mateixos autors i autores. Copsem la realitat de la vida a les muntanyes amb Mireia Font creadora del projecte Senterada Comestible i renovadora de Casa Leonardo i el biòleg Oriol Grau, Coordinador de l'Observatori de Recerca del PNAP i la seva comissió científica. L'escriptora i defensora del ruralisme com a filosofia de vida Vanesa Freixa ens recorda quina és la mirada que ha de canviar perquè sigui possible viure a les muntanyes, ho referma en el seu llibre "Ruralisme. La lluita per una vida millor". Gustavo Duch ens aconsella uns quants llibres indispensables i també ho fa la mateixa Meritxell-Anfitrite com a amfitriona. La gravació del programa ha estat a càrrec de Luis Álvaro Jover. Escuchar audio

El cuiner i pagès Josep Lluís Sabatés, conegut com Pep Salsetes fa anys que advertia sobre la deriva a la que ens duria la gestió alimentària industrial, comparteix amb la biòloga Eloïsa Matheu els sons del seu hort, abelles, gallines, merles i borinots, torna a publicar "De l'hort al Plat". Parlem sobre l'acció artística Sota Terra de Moon Ribas i Quim Girón que es presenta dins del Festival d'arts en moviment Sismògraf a Olot per copsar com habitar el planeta des de l'art. La poeta i veterinària Maria Sánchez ens ofereix fragments del seu darrer llibre "Fuego la Sed". I l'experta en energies Joana Mundó descriu els elements principals de l'informe Energia Migrant pel Clima. Escuchar audio

L'artista Daniel Steegmann volia ser biòleg, però l'art el va atrapar. Des d'aleshores utilitza aquest llenguatge per alertar i denunciar el model extractivista i les desigualtats entre espècies. Ara el MACBA li dedica una retrospectiva dels darrers 20 anys de feina sota el títol "Una fulla al lloc de l'ull".En la seva obra Steegmann qüestiona els dualismes colonials i la lògica extractivista i jeràrquica que mantenim amb l'entorn. Destruïm la natura sense pensar que ens destruïm a nosaltres mateixos, diu. Escuchar audio

Es com demanar un llibre en préstec, però amb electrodomèstics i objectes que fas servir poques vegades a l'any. Cada cop hi ha més Biblioteques de les Coses, nascudes d'iniciatives veïnals com la Caixa d'Eines i Feines de Ciutat Vella a Barcelona, Daniel Pardo és el seu coordinador. Ara des de Rezero i la Cooperativa Nusos impulsen aquesta fórmula als Instituts. Son els joves qui decideixen quins objectes necessiten de manera esporàdica: material d'esport, eines per ajudar a casa o per muntar l'armari de l'habitació, vaixella per fer una festa, telèfon mòbil mentre el seu es repara...Raquel Arnáiz de Nusos i Laia Tresserra de Rezero diuen que ara ja no es tracta d'acumular objectes que després acabaran a l'abocador o al mar. Tot i la resistència a canviar d'hàbits de consum, el servei de les Biblioteques de les Coses afavoreixen grans col·lectius pels que comprar és una barrera.  Escuchar audio

Analitzem l'oportunitat que fomenta participar en Biblioteques de les Coses en les que es deixen en préstec objectes que utilitzes de manera esporàdica, amb Laia Tresserra de Rezero, Raquel Arnáiz de la Cooperativa Nusos i Daniel Pardo de Caixa d'Eines i Feines. L'artista Daniel Steegmann exposa retrospectiva al MACBA en la seva instal·lació "Una fulla al lloc de l'ull" ens explica la seva mirada anti-extractivista i d'harmonia amb l'entorn vital del que en formem part. Josep Nualart de l'Observatori pel Deute en la Globalització detalla els punts principals de l'informe sobre El rastre de l'Hidrogen. Escuchar audio

Són les que troba Yayo Herrero en el seu darrer llibre "Els cinc elements" traduït al català per David Fernández. Tots dos estan d'acord en afirmar que l'ecologia no es pot veure ni abordar sense tenir en compte el costat social. Hi ha una cultura que s'ha construït d'esquena a la terra i d'esquena al nostre propi cos, diu Yayo Herrero. I l'analfabetisme és cada cop més gran com més avancem a l'escala del que considerem com a "coneixement". Aquests 5 elements, aigua, aire, terra, foc i la trama que sosté la vida, intenten recuperar la memòria del que som i d'on venim, per trobar la força que ens cal per fer-nos càrrec del món. Escuchar audio

Ho diu l'experta en sistemes de gestió de l'aigua Annelies Broekman mentre parla de conceptes com l'"aigua de paper" la que es gestiona a les oficines d'empreses que res tenen a veure amb el seu ús. Al costat de Josep Sabaté membre d'Aigua és Vida i de la Plataforma per la Defensa de l'Ebre, apunten les claus per gestionar la poca aigua que tenim i tindrem, recordant que les fórmules tecnificades de creació d'aigua són una ajuda però no la solució. El Delta de l'Ebre agonitza i el riu Ter és un dels més explotats de Catalunya. Per tenir aigua necessitem boscos, per tenir boscos necessitem boscos sans. Anna Pujol ens introdueix en les mesures que comencen a aplicar-se a causa de l'avançament de la temporada d'incendis. Escuchar audio

Primers noms de la vida científica, del pensament i la mirada oberta analitzen al programa la situació d'emergència climàtica amb conseqüències de sequera extrema. La investigadora Annelies Broekman parla amb Josep Sabaté membre d'Aigua és Vida, sobre el model de gestió de l'aigua que enquistem i que hauria de canviar. Yayo Herrero presenta en català el seu llibre "Els Cinc Elements" que ha traduït David Fernández, els dos reflexionen sobre l'experiència conjunta en temps de crisis. El PEN Català, enla veu de Miquel Angel Llauger, denuncia públicament la situació de científics i humanistes com Jorge Riechmann, pels que la fiscalía demana un any i nou mesos de presó per participar en l'acció de Rebelión Científica davant del Congrés dels Diputats. Escuchar audio

Davant les darreres mobilitzacions de ramaderia i pagesia i veint l’apropiació que de les reivindicacions en fan grups amb interessos polítics i industrials, la petita pagesia s’ha volgut desmarcar per explicar la seva postura. Assemblea Pagesa,que porta ja dos anys d’existència representa les petites gestions agrícoles majoritariament ecològiques i ramaderes d’extensiu. Denuncien que les agroempreses basen el seu benefici en l’acaparament i provoquen la desaparició de formes de sobirania alimentària i autogovernança que estaven molt arrelades al territori. Assumpta, que és pagesa i membre del col.lectiu, recorda que ells son l’única fòrmula que garantirà el dret social a una alimentació sana i de qualitat, tot mantenint i respectant el territori.Escuchar audio

El Manifest sobre literatura antiespecista en català reclama la publicació de més obres que tractin amb respecte els essers no humans amb els qui compartim el planeta. Els autors Borja Duñó “Ànimes entre les dents” i Lluís Freixes “Sedició a la granja” reclamen un llenguatge inclusiu i que el veganisme entri al debat social igual que el feminisme i l’ecologisme. Catalunya s’ha convertit en productora intensiva de carn per exportar. Només a Riudellots de la Selva maten cada dia 21mil porcs. No és per damunt nostre sino al costat nostre que els hem de situar.Escuchar audio

Escriptors catalans han publicat un manifest per reclamar més literatura on s'inclogui el llenguatge no especista i es tracti la resta d'éssers vius amb respecte i igualtat. En parlen Borja Duñó autor de la novel.la "Ànimes entre les Dents" i Lluís Freixes autor de l'assaig "Sedició a la Granja". La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau copsa la realitat de construcció de Menorca, preparant-se ara per mirar de resistir la pressió turística. Assumpta és pagesa i membre d'Assemblea Pagesa, explica els punts importants que caracteritzen el col·lectiu integrat per la petita pagesia que treballa per alimentar-nos de manera local. Escuchar audio

La Fundació Emprius es proposa recuperar las terres fèrtils que han estat abandonades o son oblidades per tal que hi retorni la vida agrària. La voluntat és facilitar el relleu generacional amb cessió de terres i eines a projectes comunitaris que busquen transformació social. Volen preservar la vida i els bens comunals per tal de mantenir l'equilibri. Alba Hierro i Joan Pedragosa expliquen la importància de preservar el patrimoni rural català per combatre l'acaparament de terres, evitant que caiguin en mans d'especuladors. Escuchar audio

L'oceà Atlàntic està experimentant canvis en els seus corrents interns i de superfície, el que coneixem com a AMOC. Aquests canvis podrien arribar al col·lapse, més aviat del que la ciència havia previst. Les científiques i expertes en oceanografia Isabel Cacho Lascorz i Anna Sánchez Vidal alerten que aquesta situació podria fer perillar les condicions de vida de la zona nord d'Europa, on les temperatures serien molt baixes i el subministrament d'aliments un problema greu. El mar Mediterrani viu situacions similars, la tramuntana no bufa tan fort i s'hi afegeix la pressió dels microplàstics. Segons les seves investigacions, de les ciutats fins ara amb dades sobre acumulació de plàstics, Barcelona és una de les que presenta més residus a la seva costa. La solució, conclouen, està a reduir el nostre consum i canviar el nostre model de vida actual. Escuchar audio

Els indicadors científics alerten que els corrents marins de l'Atlàntic poden arribar al col·lapse més aviat del que es preveia. Les investigadores Isabel Cacho Lascorz i Anna Sánchez Vidal expliquen que un fet similar es podria donar també al Mediterrani. La gran acumulació de microplàstics sobretot a la zona de Barcelona incorpora encara més pressió al mar. La Fundació Emprius ha nascut per recuperar l'ús de les terres comunals i dotar-les de gestió i organització per facilitar el relleu generacional en zona rural, al costat de Gustavo Duch expliquen objectius Alba Hierro i Joan Pedragosa. Escuchar audio

Davant la massificació turística que vivim cada any analitzem altres propostes que procuren deixar la menor petjada en el viatge, amb Agnès Ensesa fundadora de Travel With Consciencia Eco Expeditions i Noemí Fuster de l'ICM i promotora del projecte Sant Joan Sostenible a la Barceloneta. Amb Pau Cusí revisem els mites dels turistes a la Costa Brava i la gent que hi treballa, gràcies al seu recull de contes "La Garota entre les Dents" (Brunzits edit). Amb Júlia Martí investigadora de l'ODG expliquem els impactes ambientals i socials de la instal·lació al camp de Tarragona del macro casino de joc Hard Rock. Escuchar audio

El vol i el crit de les grues en grup indica que els arriba el temps de tornar al Nord d'Europa on niaran i tornaran amb més descendència a finals d'estiu. Catalunya els queda de pas i la seva presència no passa desapercebuda en zones com el Solsonès. En canvi arriben els lluers i aquest any molts més perquè sembla que l'hivern ha estat menys fred a Rússia i Siberia i això els ha fet augmentar en nombre. La biòloga sonora Eloïsa Matheu els ha gravat i explica què signifiquen els seus sons i crits. Escuchar audio

Des del Grup de Defensa del Ter, Xevi Crosas reclama separar el que és indústria del porc i no posar-hi al mateix sac les granges tradicionals de gestió animal de Catalunya. Denuncia que macro-granges i escorxadors s'estan emportant l'aigua de pous i aqüífers propers. En la mateixa línia s'expressa l'enginyer agrícola Joserra Olarieta de Som lo que Sembrem i Pobles Vius, una macro-planta de biogàs no solucionarà el problema, aquest model industrial podria intensificar-se si es fa realitat la instal·lació de la macro-planta prevista a La Sentiu de Sió, a Lleida. L'investigador de la UPC Xavier Flotats, expert en tractament de purins, indica que el cost d'una planta de biogàs és massa elevat per costejar-la a nivell municipal i per això en aquest cas s'opta per la inversió privada. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem la pressió de la indústria del porc a Catalunya i la creació de plantes de biogàs com la de La Sentiu de Sió a Lleida, amb Joserra Olarieta, enginyer agrícola, membre de Som lo que Sembrem i Plataforma Pobles Vius, Xevi Crosas, Grup de Defensa del Ter i Xavier Flotats, investigador de la UPC, expert en tractament de purins. La biòloga sonora Eloïsa Matheu ens fa descobrir el final de l'hivern amb la marxa de les grues i el retorn de lluers i orenetes. L'escriptora Teresa Roig ens presenta el seu conte "El jardí dels Pensaments" creat amb Xavier Sangenís per gestionar pors, tristesa i autoestima des de la cura de la natura.Escuchar audio

Aquest és el destí de la nostra roba usada. Significa que no reciclem com caldria la peça de roba que ja no ens és útil. Ho insisteix la investigadora de l'ICTA_UAB Gemma Morell que ha seguit la traçabilitat de la roba dels catalans. Encara que la nostra roba no la pugui utilitzar ningú més, és important dipositar-la als contenidors carabasses de recollida selectiva i mai llençar-la al contenidor gris de rebuig. La incineració de la roba o el seu destí en un abocador agreuja encara més els problemes derivats de l'acumulació de residus.Escuchar audio

La llei que obliga les botigues a recollir els petits electrodomèstics per reciclar-los degudament no és efectiva a la pràctica. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau reclama més consciència col·lectiva i demana els fabricants que apostin per exemplars durables, fàcils de reparar i sense obsolescència programada. L'oferta industrial ens obliga a llençar i comprar-ne un de nou quan l'impacte ambiental d'aquest residu és insostenible. Escuchar audio

Catalunya no està preparada per la reutilització del material digital que fem servir. S'està reparant molt poc i estem molt lluny d'aconseguir un reciclatge correcte. Les participants en el Mobile Social Congress Claudia Bosch, de Setem, Adriana Espinosa d'Amigas de la Tierra i Laura Fontana d'alterNativa-Intercanvi amb Pobles Indígenes, reclamen transparència de les empreses implicades i anuncien la creació d'un nou Centre d'Empresa i Drets Humans, per vetllar per la traçabilitat justa a escala ambiental i social. Escuchar audio

Programa especial dedicat a l'acumulació de residus digitals, tecnològics, tèxtils i els seus impactes ambientals. En clau d'Emergència Climàtica analitzem el cost real de la tecnologia que consumim amb participants en el Mobile Social Congress, Claudia Bosch, Adriana Espinosa i Laura Fontana. L'experta en biologia de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau exposa amb Alfred Capdevila els aspectes preocupants de la reutilització i reciclatge dels electrodomèstics. La investigadora de l'ICTA Gemma Morell resumeix el resultat de l'informe en el que ha participat i on es mostra com el 90% dels residus tèxtils generats per la població a Catalunya acaba en abocadors o incineradores. Escuchar audio

Aquesta és la fórmula energètica que proposa l'experta en energies del programa Joana Mundó, per tal de recuperar un sistema energètic que en els darrers anys havia quedat en mans de grans corporacions. Algunes de les concessions de gestió hidràulica finalitzen en aquests anys, fet que aprofiten alguns municipis per reclamar la seva gestió. El paisatge de Catalunya està ple d'aquestes minicentrals en desús que és necessari reactivar per completar les necessitats energètiques locals. Escuchar audio

El jardiner i impulsor de jardins i horts silvestres Eric Lenoir creu que només ensenyant a cuinar i fent festes als jardins públics serà possible la connexió urbana amb la natura. Hem perdut aquesta connexió diària, els nens ja no pinten arbres quan dibuixen la ciutat, no saben què significa pujar a les seves branques o la textura de la seva escorça, a ciutat se'ls prohibeix apropar-s'hi. Els jardins haurien de ser diferents. El jardí punk tracta de trobar solucions, és una reacció contra les ments obtuses dels gestors. Tanquem uns quants metres quadrats urbans durant uns anys, deixem que hi creixin arbres i natura i després obrim-lo als petits per a la seva descoberta. Escuchar audio

La Unió Europea ultima una llei que facilitarà a grans empreses expertes en modificació genètica de llavors (OMG) la possibilitat de patentar-ne les que considerin de la seva propietat. Podran denunciar al pagès que cultivi aquesta llavor i que no hagi pagat pel seu ús. Organitzacions ecologistes i sindicats de la pagesia consideren que aquesta nova decisió els complicarà encara més la seva feina i els abocarà a estar lligats a grans laboratoris. Les llavors modificades genèticament són molt dependents de l'ús de pesticides i herbicides, propis del model de l'agricultura industrial. Ho expliquen Olivier Chantry pagès del Parc Agrari del Llobregat, responsable comarcal de biodiversitat i canvi climàtic d'Unió de Pagesos i Elena Alter d'agroecologia confederal d'Ecologistes en Acció. Escuchar audio

La Unió Europea treballa amb una nova llei per obrir la porta a patentar llavors modificades, una mesura que lligarà de mans encara més els petits agricultors perquè els farà dependents de la gran empresa que les ha registrat. En parlen en clau d'Emergència Climàtica Olivier Chantry, pagès del Parc Agrari del Llobregat i Elena Alter d'Ecologistes en Acció. El jardiner punk Eric Lenoir explica les bases de la seva teoria per canviar el contacte dels urbanistes amb la natura. L'experta en energies renovables Joana Mundó dona les claus sobre els beneficis de l'energia hidràulica a petita escala i de gestió pública local.Escuchar audio

Els impactes ambientals i socials que provocarà la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona han alertat les organitzacions ecologistes i socials, unides ara en la Plataforma No a la Copa Amèrica. Les emissions associades a l'esdeveniment, l'elevat consum d'aigua en temps de sequera i l'augment del cost del lloguer en els pisos de barris com la Barceloneta o Poble Nou són alguns dels motius de la seva oposició. Del 22 d'agost al 20 d'Octubre la ciutat rebrà prop de dos milions i mig de visitants que es sumaran als turistes d'estiu ja previstos. Escuchar audio

La conservació de la biodiversitat i l'agricultura han d'anar de bracet perquè totes dues són indispensables per la vida. Ara que Europa està a punt d'aprovar la Llei de Restauració de la Natura, Josep Melero, educació ambiental i parcs naturals de la Diputació de Barcelona, creu en la força de divulgar entre les persones que hi viuen i els visitants de cap de setmana, el respecte i la complicitat amb els espais fèrtils. Marc Talavera d'Eixarcolant recorda que les polítiques agràries fallen perquè no s'han fet des del territori sinó des d'un despatx a la ciutat. Els paisatges de Catalunya són un mosaic agroforestal i és aquesta combinació la que ens permet que tots els ecosistemes funcionin.Escuchar audio

La Llei de la Restauració de la Natura de la UE (LRN), ara en tràmit, ha estat criticada a les concentracions pageses d'Europa. Coneixem les claus i descobrim la importància de l'Educació Ambiental per transmetre un altre model de connexió amb les zones fèrtils. En parlen Josep Melero, cap d'ús públic i educació ambiental i Gestió de Parcs Naturals a la Diputació de Barcelona i Marc Talavera del col·lectiu Eixarcolant. Coneixem els motius socials i ambientals que han dut a la creació de la Plataforma No a la Copa Amèrica de Vela, amb Daniel Pardo i Marc Cerdà. Repassem els punts calents de l'ampliació del port de Barcelona i el mapa d'impacte al sud global de la transició verda i digital, amb Clàudia Custodio de l'Observatori pel Deute en la Globalització. Escuchar audio

L'escriptor, filòsof i sociòleg especialitzat en medi ambient Joaquim Sempere alerta que ens trobem al final d'una època que no podrà tornar i que hem heretat dels nostres avantpassats. Ara hem de reflexionar sobre el planeta que deixem pels que vindran. Acaba de publicar el llibre "Converses sobre Creixements i Col·lapses" (Icaria edit.) en el que anima a arremangar-se per construir un ordre social nou i diferent. Darrere la crisi climàtica i energètica s'amaga una crisi alimentària.Escuchar audio

Les protestes de la pagesia i ramaderia d'aquests darrers dies evidencien, segons Gustavo Duch expert en Sobirania Alimentària, la fallida estructural de l'agroindústria. Els primers a patir aquesta fallida a gran escala són els que s'han vist obligats a entrar en el seu sistema comercial global, pagesos i ramaders de casa nostra. Proposa una reflexió interna per pensar en el paper que han jugat els sindicats agraris en les últimes dècades i perquè s'ha dut la pagesia cap a aquest model global. Reclama que a la taula de negociació amb institucions es cridi també a organitzacions no sindicades que han sabut treballar sota el paraigua de la Sobirania Alimentària.Escuchar audio

La jove pagesia reclama ajuda per poder mantenir el seu ofici que desapareix. Assenyala la burocràcia com a un dels principals impediments i també un model de gestió agrícola que està quedant en mans de grans corporacions internacionals. Des d'Unió Llauradora i Ramadera, David Esteban, secretari comarcal de la Plana Baixa a Castelló destaca la competència indiscriminada de les mandarines que provenen de Turquia a preus massa baixos i que es venen en supermercats i grans superfícies. Des del projecte cultura Interiors, també a Castelló, Juanjo Clausell alerta dels efectes que en el passat va provocar la situació d'abandonament de la pagesia. Ara, a despoblats com Xinquer, Els Mors o El Molinar, recuperen la memòria dels que ho habitaven amb música electrònica. El següent pas és recuperar els camins amb QR on es parli de la vida d'aquests pobles i la cura de l'entorn quan eren habitats.Escuchar audio

El projecte Interiors a Castelló ha recollit la memòria dels que va habitar pobles ara abandonats i on Juanjo Clausell hi ha dut la música electrònica per interpretar enmig de places cobertes d'herba i esbarzers. Parlem amb David Esteban, secretari comarcal de la Unió Llauradora i Ramadera sobre la situació actual de la jove pagesia. Amb Gustavo Duch repassem el perquè de les mobilitzacions i el rerefons dels problemes més greus. El filòsof Joaquim Sempere ens presenta el seu nou llibre "Converses sobre creixements i col·lapses" en el que reflexiona sobre tecnologia i transició energètica, decreixement i el que anomena "les coses de menjar". Escuchar audio

Deixar de construir nous edificis i cases és una necessitat que la situació actual reclama. Conductes com la Baubiologie animen el sector de l'arquitectura a reinventar les seves funcions, destinant esforços a restaurar espais que van ser abandonats en un passat, per no malmetre l'entorn. Segons la biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau, només així es pot assegurar la continuïtat de la vida de les comunitats que s'hi van instal·lar fa temps, evitant que siguin espai de cobdícia per fons d'inversió i sectors macro industrials.Escuchar audio

Activistes ambientals denuncien la tala massiva d'arbres a boscos del litoral. Alerten que l'excusa és aconseguir material per fer biomassa i exportar-la a Itàlia. Tot i que el perill d'incendis de sisena generació és present, consideren que hi ha altres fórmules per mantenir el bosc en condicions que impliquen talar arbres amb molts anys de vida. Lola Arpa i Papa Salvador formen part de SOS Empordanet i de Salvem Begur. Insisteixen que al darrera hi ha també la imparable indústria de la construcció a la costa. Escuchar audio

Davant les macro instal·lacions de Renovables o la reproducció del model automobilístic fòssil per cotxes elèctrics, els especialistes en drets humans, Gisela Torrents i Carles Díaz apel·len a un canvi de visió i gestió de les polítiques energètiques. La solució no serà adequada si al darrere hi continuen pràctiques de greenwashing o s'emmascaren sota conflictes armats com el de Gaza.Des de l'Observatori DESCA i l'Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània reclamen l'aprovació ràpida d'una llei europea que obligui les empreses a demostrar el respecte pels drets de les persones en tota la seva cadena de valors i subministrament. Escuchar audio

El model energètic i de mobilitat que iniciem en aquesta transició ecològica respecta els drets humans?. Les investigadores Gisela Torrents de DESCA i Carlos Díaz de l'Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània parlen del mercat del cotxe elèctric i de les macro instal·lacions renovables en clau de justícia social. La tala massiva d'arbres que s'experimenta des de fa uns mesos a Catalunya alerta a SOS Empordanet i Salvem Begur, Lola Arpa i Pepa Salvador, expliquen com es fan amb l'excusa de crear biomassa i per evitar els efectes dels incendis de sisena generació. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau explica què vol dir quan parla d'Arquitectura sense construir. Escuchar audio

Enginyers i biòlegs treballen conjuntament en un projecte per facilitar la recuperació d'algues, peixos i altres individus marins. Es tracta d'uns esculls creats amb residus de la siderúrgia que es fan amb impressió en 3D. Per Lluís Gil i Joaquin del Rio investigadors de la UPC recuperar l'alumini sobrant d'altres activitats, combinat amb residus de formigó és un valor afegit per evitar extractivisme. El biòleg Jaume Piera, responsable del projecte Biomarató creu que aquests nous esculls artificials podran afavorir el retorn de la fauna a les nostres costes.  Escuchar audio

Aquest és el criteri d'especialistes com l'arqueòleg Steve Cracknell que ha recollit en el seu llibre "Pirineus Indòmits" el sentir i l'experiència de les comunitats que viuen a una i altra banda dels Pirineus. La reintroducció de l'Ós i d'altres espècies replanteja la feina de la pastura en extensiu i de la nova ramaderia. La idea d'uns espais naturals sense acció de persones i ramats desequilibraria l'entorn, fins i tot per les mateixes espècies salvatges. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica presentem la segona part d'un especial dedicat a mostrar com estem treballant l'adaptació a primera línia de mar per mitigar els impactes dels temporals que vindran. Ens centrem en l'experiència de Lluís Gil i Joaquin del Rio des de l'enginyeria per crear uns esculls reciclats amb material provinent de la indústria siderúrgica. I valorem la possibilitat que tenen perquè s'hi adapti la vida marina, estudiada per Jaume Piera dins del projecte de ciència ciutadana Biomarató. L'arqueòleg i escriptor Steve Crackwell ha escrit el llibre "Els Pirineus Indòmits" (Sidillà edit.) per analitzar els impactes de la reintroducció de l'Os a les dues bandes dels Pirineus. L'expert en Sobirania Alimentària Gustavo Duch explica el que hi ha al darrere del concepte de Rewilding i aposta per una renaturalització en la qual s'inclogui la vida humana, que gestiona i equilibra les zones més naturals. Escuchar audio

La biòloga sonora Eloïsa Matheu explica la dificultat d'apropar-se com a humana a les zones on habiten els mamífers salvatges de la Península. Només els pots gravar a distància i de vegades barrejats amb individus d'altres espècies. Ens fa escoltar com es comuniquen la guineu, el gat fer i el linx ibèric, tots ells molt reduïts en població a causa de la caça i a altres factors provinents de l'activitat humana. Escuchar audio

Aquestes són algunes de les solucions que han dissenyat les estudiants de final de carrera a Elisava. L'objectiu és reduir els residus que deixen els milers de turistes muntanyencs que visiten el camp base de l'Everest cada any. Els invents i propostes s'han presentat al Nepal Tourism Board i seran avaluades aquest any per donar-hi l'ok final. Marina Guzmán ha dissenyat Sunmit, una tenda d'acampada portàtil amb plaques solars flexibles. I Irene Morera és l'autora d'un sistema de mòduls d'habitatge interconnectats per aprofitar l'escalfor i que funciona com a ciutat temporal. Amb l'urinari portàtil Nourea de Paula Santacana es reduiran els 2000 litres d'orina diaris que es generen al Camp Base d'una de les muntanyes més altes i més visitades del món. Escuchar audio

Aquesta és la recomanació de l'investigador Corrado Altomare, el científic que estudia els efectes de l'impacte de temporals a les nostres costes. Alerta que l'escenari de canvi climàtic que vivim ens aboca a onatges intensos que venen d'una direcció a la qual no estem acostumats. Hem d'actuar mitigant i adaptant-nos però repensant la nostra vida a primera línia de mar, és necessari un canvi de perspectiva. Per Irene Ràfols, d'Eurecat, el camí està a adoptar solucions basades en la natura, com les estructures creades per als ports que permeten refugi a la vida marina. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem dos projectes que estudien l'impacte dels temporals sobre les nostres costes i la renaturalització dels ports. Parlem amb l'investigador Corrado Altomare UPC i amb Irene Ráfols directora de Desenvolupament d'Eurecat. Amb Eloïsa Matheu escoltem mamífers salvatges com el linx, la guineu i el gat fer. Descobrim noves eines per evitar el col·lapse de residus al camp base de l'Everest, Marina Guzmán ha creat una tenda amb plaques solars plegables i Irene Morera un sistema de ciutat temporal interconnectada. Escuchar audio

L'antropòleg i escriptor Josep Maria Fericgla acaba de tornar de la selva amazònica a l'Equador on ha vist la regeneració ambiental que viu la Casa Etno-Ahuano, fundada per difondre el coneixement natural local amb les herbes medicinals i el respecte per les ètnies locals. Fericgla assegura que viure enmig del bosc a Can Benet Vives al Montnegre o a la selva amazònica li aporta una connexió sanadora i l'identifica com a emboscat. Escuchar audio

L'Agricultura biodinàmica està unint esforços amb sectors de confecció de matèries per recuperar el valor de la llana d'ovella després de l'esquilada i evitar les conseqüències de l'abandonament progressiu de la pastura. Angel Amurrio creador del projecte Entheos a Navarra, al costat de Valerie Bergeron directora de Materfad, centre expert en materials innovadors, ressalten el seu valor com a matèria primera i la seva possibilitat per evitar seguir alimentant la trepidant voracitat de la indústria de la moda. Des de Mallorca Gemma Salvador explica l'experiència de Llanatura.Escuchar audio

La unió entre tecnologies innovadores de teixits com Materfad, l'agricultura biodinàmica de Entheos o l'experiència circular de Llanatura a Mallorca, busca canals factibles per evitar que la llana de l'esquilada de les ovelles es converteixi en un residu. En parlem amb Valerie Bergeron, Angel Amurrio i Gemma Salvador, a propòsit de l'exposició que es pot veure al DHub "Futurs Pastorals, les migracions de la llana". Catalunya treballa en la creació d'un Centre d'Empreses i Drets Humans per seguir la pista de les multinacionals que no respecten els acords climàtics i poder sancionar-les, Júlia Martí d'ODG hi participa. L'antropòleg Josep Mª Fericgla torna de l'Equador amb ànims després de veure com s'ha regenerat l'entorn de la Casa Etno-Ahuano que va comprar per preservar la zona d'agressions externes a la vida indígena.Escuchar audio

La Revista Soberania Alimentària inicia una campanya per conscienciar del que s'amaga davant aliments que consumim durant les festes d'hivern com els dàtils, el pop o les maduixes. El poeta, escriptor i director de la Revista Gustavo Duch ens desvetlla el que hi ha al darrera. L'escriptor Gabi Martínez presenta la seva darrera obra de liternatura "Delta"( Seix Barral edit.) on narra la seva experiència de vida a l'illa de Buda, la primera que s'enfonsarà a Europa degut a l'augment del mar. El científic Joan Albert Sánchez Cabeza, director de l'Observatori costaner del canvi global a Mazatlan ens ofereix una classe magistral sobre els perills dels oceans degut a la pressió humana i la crisi climàtica global.Escuchar audio

La criminologia verda com a eina per detectar atacs contra els ecosistemes i les espècies no humanes, entenent-les com a entitats vives amb drets i interessos, en parla Esteban Morelle Hungria. Un nou estudi de l'ICTA-UAB desvetlla com totes les espècies de peixos que viuen als deltes i estuaris de rius estan contaminats amb microplàstics, Michaël Grelaud és un dels investigadors de l'estudi. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau proposa no reciclar cap mena de plàstic per l'arquitectura perquè les conseqüències són encara pitjors.Escuchar audio

Una col·laboració entre Verificat i el CREAF ensenya nois i noies d'Institut com detectar les fake news climàtiques i identificar informacions de Greenwashing. Cristina Figueras responsable de l'àrea educativa de Verificat i Gerard Gaya tècnic de comunicació del CREAF ho expliquen. Amb la biòloga sonora Eloïsa Matheu escoltem ocells a punt de desaparèixer mentre comentem l'informe internacional que demostra com els humans hauríem provocat l'extinció d'unes 1430 espècies d'ocells. L'experta en energia i membre d'Ecoserveis Joana Mundó explica les noves fórmules de les entitats públiques per accedir a l'energia. Escuchar audio

Científics i especialistes de la salut treballen en la creació de Sistemes d'Alerta Sanitària que puguin avançar l'arriba d'impactes com a conseqüència del Canvi Climàtic. Es tractaria d'una millor connexió entre Centres de Salut i Hospitals i organismes com l'Organització Meteorológica Mundial. La investigadora Rachel Lowe del Barcelona Supercomputing Center explica com d'aquesta manera els centres sanitaris estaran preparats per actuar de pressa davant futures pandèmies, altes temperatures o altres fenòmens extrems cada cop més presents.Escuchar audio

L'augment de lobbistes i empreses que han assistit a la Cimera del Clima fa evident l'interès per treure rendiment econòmic de la situació de crisi global. Ho expliquen les membres de l'ODG Claudia Custodio i Berta Cañada, en tornar de la Cimera de Dubai. La decebedora conclusió final, qüestiona que es facin realitat algunes de les seves decisions: la dotació econòmica suficient pels països que no contaminen però que són els primers en rebre els efectes del Canvi Climàtic i la reducció profunda, ràpida i sostinguda de les emissions, que no contempla una data final de l'ús dels combustibles fòssils. L'única data positiva és el reconeixement escrit, per primer cop, que els combustibles fòssils són els causants directes de la contaminació i l'escalfament del planeta.Escuchar audio

Un estudi de ISGlobal, en el que han participat les científiques Carolyn Daher i Claudia García-Vaz, conclou que el 15% dels càncers de pulmó ja es deuen a la contaminació ambiental i l’alzheimer també hi està relacionada. Estem molt lluny d’aplicar les mesures proposades per la OMS. Cal un acord a nivell d’Europa per reduïr els impactes en la salut i les desigualtats socials.Escuchar audio

Acabades de tornar de la COP28 a Dubai, les expertes Clàudia Custodio i Bruna Cañada de l'Observatori pel Deute en la Globalització, lamenten la poca ambició del text final de la Cimera que proposa tan sols una davallada sostinguda de les emissions, reduint l'ús de combustibles fòssils. Les investigadores Carolyn Daher i Claudia García-Vaz de ISGlobal reclamen mesures contundents per part dels governs europeus per reduir la contaminació ambiental produïda sobretot per l'ús dels cotxes. L'experta en Sistemes d'Alerta Sanitària, Rachel Lowe, del Supercomputing Center, explica com ha de ser la connexió entre els serveis sanitaris i els serveis climàtics i meteorològics per alertar i preparar-se davant fenòmens provocats pel canvi climàtic. Escuchar audio

null

Aquest és l'objectiu del col·lectiu Eixarcolant que inicia una campanya per dignificar les plantes silvestres i dotar-les d'una llei que les protegeixi. Es tracta de vegetals, bona part d'ells comestibles, que la indústria alimentària ha intentat erradicar perquè es considerava que feien nosa a les collites. Els nous estudis agrícoles demostren el valor tant alimentari com ambiental de les que s'havien considerat "males herbes". Ho explica Marc Talavera, un dels fundadors d'Eixarcolant. Escuchar audio

El gel de l'Antàrtida s'està fonent de manera ràpida en els darrers set anys a causa de l'escalfament global. El científic Josep Maria Gili recorda que el gel alimenta la vida que hi ha al continent i la seva pèrdua significa que la capacitat de resiliència és menor. Assegura que si això no es reverteix aviat la situació serà realment preocupant. Junt amb la científica Dolors Vaqué, experta en microbiologia marina, asseguren que sota el gel de l'Antàrtida hi viu la biodiversitat més gran i rica del planeta.Escuchar audio

Amb les científiques Dolors Vaqué i Josep Maria Gili parlem dels seus darrers descobriments a l'Antàrtida com a la zona amb més riquesa bio diversa sota les aigües. El músic Alex Marteen que va participar amb l'espectacle "L'Antàrtida música i gel" a les sessions de CosmoCaixa, presenta aquests dies el tema Lástima del Océano dins del seu treball "Meseta". Amb Claudia Custodio de l'ODG repassem els objectius prioritaris de la Cimera del Clima a Dubai i de les contradiccions de la seva celebració en un dels països amb més interessos petroliers i gasístics. Marc Talavera un dels fundadors d'Eixarcolant dona detalls de la campanya #Femquepassincoses per evidenciar la pèrdua d'espècies vegetals que s'engloben en les considerades males herbes, tan necessàries per la riquesa agrícola que cal recuperar. Escuchar audio

Revaloritzar paisatges deteriorats d'antigues zones de sacrifici és la feina de nous arquitectes i paisatgistes compromesos amb la situació de crisi climàtica. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau repassa alguns exemples claus, com el projecte de les antigues pedreres de Jinyun a la Xina, la pedrera de marès Lithica a Ciutadella, Menorca, o la mina oberta de carbó de Peñarroya a Córdoba Escuchar audio

Per això cal organitzar des d'ara la Mineria Urbana, centrada en la recuperació de minerals i materials de les plaques fotovoltaiques i les bateries dels cotxes elèctrics. L'expert en deute i globalització Alfons Pérez destaca la nostra responsabilitat envers els pobles i les zones on l'extracció crea ara impacte social i ambiental. Per Veronica Martinez, redactora de l'informe de Mineria Urbana per la Fundació ENT, consumim massa tecnologia i al 2030 arribarem al topall de residu electrònic. Els dissenyadors han d'activar fórmules per reparar i allargar la vida útil dels objectes tecnològics. Sobre l'altre residu important, el residu orgànic, Frederic Puig recorda que és el més fàcil de recuperar de manera separada. La notícia que les bosses compostables contaminen més que les de plàstic no és certa, s'ha divulgat un estudi preliminar abans de tenir resultats comprovats. Escuchar audio

La proposta de Mineria Urbana busca reduir l'impacte del residu tecnològic que arribarà al seu punt àlgid al 2030, ho comparem amb el residu orgànic parlant amb Frederic Puig, Alfons Pérez i Veronica Martínez. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau posa exemples de recuperació arquitectònica de pedreres, abocadors i mines a cel obert, amb l'arquitectura post-extractiva. Amb el director de cine Pau Faus parlem de les contradiccions entre investigació amb animals i vida de pastura, a la seva darrera pel·lícula "Fauna". Escuchar audio

En els darrers anys la biòloga sonora Eloïsa Matheu està comprovant la pèrdua de biodiversitat a partir de la baixada sonora ambiental del Delta de l'Ebre. Ja no sonen molts dels individus que caracteritzaven la zona, sobretot en èpoques de migracions d'aus. Escoltem, amb les seves gravacions, ocells de l'Illa de Buda, gavines perseguint un tractor o els pescadors xerrant mentre desemmallen. Escuchar audio

L'activista per la conservació del Delta de l'Ebre Josep Bertomeu "Polet" aposta per una fórmula de turisme propera i que ensenyi els valors de l'agricultura i la gestió del territori des de les persones que hi viuen i hi treballen. L'anomena "Turisme Regeneratiu" i el defensa i explica a les seves memòries "Lo Pas de l'Ebre. Memòria Autobiogràfica" (Onada edicions). Parlem amb les dues generacions de Josep Bertomeu sobre els reptes que aborda el Delta en plena crisi climàtica. Si no hagués estat per la lluita per la conservació, el Delta de l'Ebre seria ara una Petroquímica, diu Josep Bertomeu, fill. Escuchar audio

Les dues generacions de Josep Bertomeu expliquen la situació actual del Delta de l'Ebre, mentre presentem la memòria autobiogràfica "Lo Pas de l'Ebre" de Josep Bertomeu "Polet". La biòloga sonora Eloïsa Matheu recorre els paisatges ebrencs d'un Delta que ha perdut en biodiversitat a causa de l'emergència climàtica. Amb Àlex Serra escoltem la seva música tan regenerativa com el lloc agrícola d'Eivissa on va viure durant dos anys. Coneixem els punts claus del Congrés de Dones Del Món Rural Ramaderes i Pageses que es celebra aquests dies amb la preocupació posada en la sequera i l'aigua. Escuchar audio

El científic i expert en oceans Joan Albert Sánchez Cabeza alerta de l'augment de temperatures amb tendència a pujar més i més. Li preocupa en concret que augment el nivell del mar per l'afectació que això ja comença a tenir en les comunitats que viuen a primera línia. Explica que amb la proliferació de fenòmens ambientals bruscos els efectes cada cop seran pitjors. Sánchez Cabeza estudia el comportament marí des del seu Observatori de Mazatlán al Parque Nacional Cabo de Mazatlán, a Mèxic, entre el Pacífic Nord i el Golf de Califòrnia. Coneixem millor la superfície de la lluna que el fons marí i el seu comportament, diu. Escuchar audio

Amb Gustavo Duch repassem les informacions que arriben des del camp palestí. Analitzem els vincles entre la indústria agrícola i militar israeliana, els seus efectes a Gaza i el lligam amb Azerbaidjan, Uzbekistan que garanteixen totes les necessitats de blat d'Israel. Escuchar audio

L'Area Metropolitana de Barcelona amb l'Institut de Ciències del Mar inicien un projecte per recuperar les platges malmeses amb l'ajut de la ciutadania. El geòleg i tècnic de l'AMB David Piquer i Jordi Pagès portaveu de la Coordinadora Preservem el Maresme parlen de temporals i els seus darrers efectes. El científic Joan Albert Sánchez Cabeza, responsable de l'Observatori de Mazatlan, al Pacífic Nord, explica l'impacte del canvi climàtic en els sistemes costaners. Amb Gustavo Duch analitzem la situació de l'agricultura a Gaza en plena guerra i els lligams de la industria agrícola i tecnològica d'Israel. Escuchar audio

Això és el que explica el documental "Camí de Marina" de Carles Caparrós, amb l'experiència de la Fundació Miranda que dirigeix Rosa Galindo. La necessitat de recuperar un camí de transhumància, fa molt de temps actiu, entre els Pirineus i el Garraf, demostra com la fragmentació del territori és un dels problemes greus de la pèrdua de diversitat d'espècies. Els cavalls en llibertat de la Fundació recorren aquest camí que a partir d'ara cal que continuï actiu. Com diuen alguns dels protagonistes: Anem reduint les possibilitats d'adaptar-nos als canvis accelerats que estem produint nosaltres mateixos. Escuchar audio

Representants de les Plataformes per la Defensa del Tren públic i de qualitat alerten que no cal construir més infraestructures viàries sinó gestionar bé la mobilitat. Si s'han de construir nous trams, s'han de fer pensant en una mobilitat amb menys impacte ambiental i territorial. Denuncien la construcció de línies d'AVE que ara estan infrautilitzades mentre Rodalies continua sent un caos i proposen enllaços entre trens i tramvies a nivell rural. En parlen Arnau Lagresa de la IAEDEN, Pep Gou de la Plataforma de defensa del Tren de l'Empordà i Carlos Montejano Ferroviari i mebre de la Plataforma en Defensa d'un tren públic i de qualitat. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem la situació de les infraestructures de tren, ampliacions i instal·lacions, alhora que es proposa reduir vols en avió, com a solució per baixar la contaminació ambiental. Parlem de la realitat amb Arnau Lagresa, Pep Gou i Carlos Montejano. El realitzador de la road movie a ritme de cavall "Camí de Marina" Carles Caparrós parla del rodatge en els 10 díes de trashumància. L'experta en renovables Joana Mundó dona detalls del judici que s'està fent a Iberdrola per frau, per augmentar de manera exponencial els preus de la llum durant el Novembre del 2013. Escuchar audio

La situació és greu i no s'està actuant. Les científiques del CREAF Estela Romero i Annelies Broekman demanen canvis en els sistemes productius i en l'ús de l'aigua dolça amb la implicació de tothom per revertir els col·lapses que s'apropen. Cal abocar tots els coneixements que tenim vinculant-los a l'experiència per trobar solucions. És un repte molt gran. La meitat del planeta viurà ja en aquest segle en zones no aptes per la vida, degut a l'escalfor extrema i la manca d'aliments. Escuchar audio

La comunitat científica confirma que hem sobrepassat sis dels nou límits planetaris. En clau d'Emergència Climàtica analitzem els límits lligats a l'extracció de recursos amb les investigadores del CREAF Estela Romero i Annelies Broekman. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau detalla tots els inconvenients per garantir l'accés d'aigua potable a totes les llars del món. Presentem el grup musical Voraigua, fan música dins el gènere silvestre, inspirats en les connexions entre natura i poesia. Escuchar audio

Les jornades organitzades per l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt i Baix Penedès, Coopsetània, fan una mirada al sistema de negoci de la indústria agroalimentària. Laura Ràfols, coordinadora del cicle Desnormalitza't insisteix en la necessitat de fer un canvi de gestió i consum que faciliti la vida de la pagesia i ramaderia propera. Contactem amb Helena de Ramaderes de Catalunya, perquè ens expliqui detalls sobre el despropòsit burocràtic per mantenir la seva feina i que resumeixen a la campanya #focalspapers Escuchar audio

La biòloga sonora Eloïsa Matheu resumeix els sons d'una tardor que arriba retallada. Les brames dels cérvols als Pirineus, la migració d'ocells de Nord a Sud passant per zones de baixa muntanya i el crit de les oques comunes que arriben a la Península des de Centre Europa i s'instal.len a les zones humides, com La Nava, a Palencia. Escuchar audio

<p>La Xarxa Pagesa de l'Agricultura del Sòl Viu proposa aliances en el sector per implementar noves fórmules de cultiu i gestió ramadera que apostin per la regeneració del sol, el retorn de la biodiversitat biològica i la convivència animal extensiva.</p> <p>Segueixen la pauta de Konrad Schreiber: la sostenibilitat no és el creixement ni el decreixement sinó un cicle que funciona eternament, el cicle de la vida.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/regenerar-terra-agricola-assegurar-futur/6994013/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/regenerar-terra-agricola-assegurar-futur/6994013/" alt=""/>

<p>La presió sobre el sector primari els fa replantejar fórmules per recuperar la vida del sol i retornar la biodiversitat al territori. En clau d'Emergència Climàtica parlem de la Xarxa Pagesa de l'Agricultura del sol viu amb Neus Vinyals i Josep Ramon Sainz de la Maza.</p> <p>La bióloga sonora Eloïsa Matheu ens apropa als sons de la tardor, brama de cérvols i migracions d'ocells.</p> <p>Helena de Ramaderes de Catalunya explica detalls sobre la crida #focalspapers i Laura Ràfols de Coopsetània detalla les activitats del cicle: Mengem o se'ns mengen? dedicat aquest any a l'agricultura i la pesca.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/agricultura-sol-viu-sons-tardor-desnormalitzat-ramaderes/6992910/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/agricultura-sol-viu-sons-tardor-desnormalitzat-ramaderes/6992910/" alt=""/>

<p>S'intensifiquen reunions i trobades a escala internacional per preparar la nova COP28 que es farà a Dubai, als Emirats Àrabs. Alfons Pérez de l'Observatori pel Deute en la Globalització recorda que el president de la Cimera és director general d'una empresa petroliera, però també ho és d'una forta multinacional d'energies renovables.</p> <p>Els magnats industrials mouen fitxa, mentre les Organitzacions que representen els pobles del sud global esperen tenir espai real a una Cimera a celebrar en un lloc amb restriccions pel que fa a drets humans.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/esperar-cimera-climatica-cop28/6987481/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERCULTUR-TESVIDAVR&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/esperar-cimera-climatica-cop28/6987481/" alt=""/>

<p>Els experts en residus i reciclatge preveuen que aviat ja no haurem de parlar de reciclar els residus del nostre consum, ni preocupar-nos per a quin contenidor va cada un d'ells.</p> <p>Les noves fórmules per reduir materials d'un sol ús s'explicaran al Festival Residu Zero que es celebra a Barcelona sota el lema "Petjada de Futur". La periodista Brenda Chávez hi dona un mètode màgic: pregunta't què hi ha al darrere dels bens i serveis que vulguis comprar.</p> <p></p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/no-calgui-reciclar-residu-zero/6987461/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/no-calgui-reciclar-residu-zero/6987461/" alt=""/>

<p></p> <p>Els experts en mitigació i adaptació climàtica alerten que encara no han rebut indicacions per seure i posar-se a prendre solucions que mitiguin els efectes del canvi climàtic a la zona del Delta de l'Ebre. Carles Ibáñez, director científic del Centre de Resiliència Climàtica a Amposta diu que queda poc temps per actuar, hi ha danys que ja són irreversibles i que afecten a la vida humana a la zona.</p> <p>El director de cinema, músic i activista ebrenc Mario Pons Múria reclama una gestió de l'aigua adequada a la necessitat del territori i no a la de les grans metròpolis com Barcelona.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ebre-uci-politics-experts-adaptacio/6987463/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ebre-uci-politics-experts-adaptacio/6987463/" alt=""/>

<p>El Delta de l'Ebre pateix des de fa temps els efectes de l'Emergència Climàtica que vivim. Carles Ibáñez director científic del Centre de Resiliència Climàtica a Amposta i el realitzador, músic i activista ebrenc Mario Pons Múria parlen de l'acceleració d'aquests efectes i la necessitat urgent d'acció política envers la mitigació per reduir els efectes.</p> <p>Residu Zero ja es planteja un futur proper sense reciclatge, ho volen explicar al Festival que celebren 26 i 27 d'Octubre a Palo Alto, Ana Peña directora de comunicació té les claus per aconseguir-ho.</p> <p>S'apropa la COP28 que es farà a Dubai entre el 30 Novembre i 12 Desembre, amb Alfons Pérez ODG analitzem els temes urgents del planeta que s'haurien de resoldre allà.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/delta-ebre-festival-residu-zero-cimeres-climatiques/6987443/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERCULTUR-TESVIDAVR&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/delta-ebre-festival-residu-zero-cimeres-climatiques/6987443/" alt=""/>

<p>En clau d'Emergència Climàtica analitzem el poder de l'Art com a eina poderosa per alertar sobre el canvi climàtic, amb Irene Cervera, Marta Montcada i Marc Ayats.</p> <p>Representants de la Plataforma ciutadana Stop Agroparc, denuncien les pràctiques intensives amb fertilitzats, abús de l'aigua i malbaratament en el primer cultiu a la zona de Gelida per part d'Ametller Origen.</p> <p>L'especialista en energies renovables Joana Mundó explica les primeres passes per activar avisos d'emergència per calor a l'estiu per persones en situació de pobresa energètica.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/cultura-natura-salut-stop-agroparc-pobresa-energetica-estiu/6981819/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/cultura-natura-salut-stop-agroparc-pobresa-energetica-estiu/6981819/" alt=""/>

<p>La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau alerta dels problemes per la salut si decidim reutilitzar materials plàstics que ja han estat fabricats.</p> <p>L'arquitecta demana principi de precaució per components que hi ha en els materials, com els ftalats i que es poden alliberar dins de casa provocant al·lèrgies i malalties respiratòries.</p> <p>Economia Circular sí, però tenint en compte els efectes en la salut.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/reciclar-materials-construir-no-tot-valid/6977636/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/reciclar-materials-construir-no-tot-valid/6977636/" alt=""/>

<p>El director de teatre David Martínez posa en escena l'anòxia que des del 2016 viu el Mar Menor degut als abocaments de fertilitzants provinents de la industria agroalimentària.</p> <p>L'obra de teatre "Com qui sent ploure" analitza el punt de vista del mateix mar, tractat com a individu viu, i els efectes de l'ofec que sent degut a la manca d'oxígen. L'obra teatral s'ha fet amb la tècnica teatral Verbatim, és a dir, a partir de les entrevistes a polítics, filòsofs, biòlegs i especialistes en medi ambient.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ecocidi-mar-menor-escenari/6977634/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ecocidi-mar-menor-escenari/6977634/" alt=""/>

L'estudi, impulsat per la Universitat de Girona dins la Càtedra Oceans i Salut, detecta massa proximitat dels projectes d'eòlica presentats per empreses, amb les àrees marines protegides per la Unió Europea Natura 2000 que hi ha a la zona. Entre aquestes zones hi ha el Golf de Roses on s'hi proposen 7 projectes. La intenció de l'anàlisi és evitar o minimitzar els impactes ecològics de la seva instal·lació en una zona de gran biodiversitat i elevat valor paisatgístic. Els científics Josep Lloret i Paul Warwzynkowski donen detalls dels resultats de la investigació. Escuchar audio

Nou zones destinades a l'energia eòlica marina se solapen o limiten amb àrees protegides Natura 2000. És el resultat d'una investigació d'un any realitzada per científics d'Universitats Catalanes i l'Institut de Ciències del Mar. Parlem dels detalls amb els investigadors Josep Lloret i Paul Warzynkowski. El Festival Temporada Alta presenta l'obra de teatre "Com qui sent ploure" de David Martínez, centrada en els episodis d'anòxia i contaminació que pateix el Mar Menor. Amb la biòloga de l'hàbitat Silvia Ferrer-Dalmau parlem de les mil vides de certs materials de construcció amb la salut com a centre. Escuchar audio

Dos biòlegs han creat el projecte EcoNàutic per tal que els formadors d'esports nàutics tinguin coneixement del medi marí, la seva biodiversitat i el respecte cap a la vida que hi interactua. El projecte inclou una guia de fàcil consulta per tal que en un futur la facin servir les barques d'oci de cap de setmana. Identificar aus i peixos, els bancs de posidònia i altres algues marines és clau per navegar. Només amb el coneixement es pot tenir cura de l'entorn. En parlen Boris Weitzman i Xavier Munill. Escuchar audio

La proposta de l'historiador ambiental francès Troy Vetesse en el seu llibre "Socialismo de Medio Planeta" desperta dubtes i pol.lèmica en sectors propers a la gestió de la terra des de la Sobirania Alimentària. El nostre col·laborador expert en el tema i poeta Gustavo Duch creu que la imposició d'un model des de dalt que qüestioni la feina de la pagesia local i la ramaderia extensiva no és ni de bon tros la sortida a la crisi climàtica que vivim. Escuchar audio

Hi ha un moviment internacional que respon a una nova consciència climàtica. És aquest moviment que reclama elevar la gravetat i els crims ambientals davant la fragilitat i la situació d'Emergència Climàtica en la que ens trobem. Amb la inclusió de l'Ecocidi dins del Codi Penal permetrà denunciar delictes massius i seure a la banqueta els directors d'empreses i grans responsables dels desastres mediambientals. Ho han explicat Alex Guillamón de la Xarxa per la Justícia Climàtica i Maite Mompó directora de Stop Ecocidios. Escuchar audio

Amb Alex Guillamon de la Xarxa per la Justícia Climàtica i Maite Mompó directora de Stop Ecocidios, analitzem l'abast de la proposta per incloure el terme Ecocidi en el Codi Penal. Els biòlegs Boris Weitzman i Xavier Munill presenten el projecte EcoNàutic per fomentar el coneixement ambiental dels monitors de vela de la costa. Amb Gustavo Duch analitzem les paraules de l'historiador francès Troy Vettese autor del llibre "Socialismo de Medio Planeta", expliquem perquè ha tancat l'Associació Terra Franca i el problema d'accès a la terra per la nova pagesia i ramaderia. Escuchar audio

La sisena edició del Festival Internacional d'Art i Paisatge utilitza instal·lacions artístiques enmig de la natura per evidenciar la sequera extrema en la que ens trobem i les seves conseqüències. Des de les dones d'aigua en un antic abeurador dins un bosc d'alzines, fins a la instal·lació de Curro Claret per plantejar la reutilització d'aigües residuals en un barri de Girona. Escuchar audio

Hi ha científics que porten des de l'inici del Segle XXI negant el Canvi Climàtic i quan han esgotat els arguments degut a les evidències, tornen a començar pel primer. Ho diu Ferran Puig Vilar, enginyer i creador del blog "Usted no se lo Cree". Claudia Custodio, de l'Observatori pel Deute en la Globalització destaca la maquinària del negacionisme i les inversions milionàries que hi ha al darrera de negar l'escalfalment global o algun dels seus efectes. Escuchar audio

Analitzem l'augment de negacionismes climàtics i les eines que utilitzen per comunicar-los amb Ferran Puig Vilar i Claudia Custodio. Parlem del nou Art&Gavarres amb instal·lacions artístiques parlant de la sequera en plena natura, amb els seus organitzadors Oriol Granyer i Angles Artigas. Joana Mundó explica la necessitat de mantenir i recuperar espais verds a la ciutat per reduir la combustió de vehicles i assegurar menys temperatura i més qualitat ambiental, mentre Natalia Botinas, portaveu de la Plataforma Defensem Can Raventós explica l'entrada de màquines al jardí per talar els arbres i començar a construir. Escuchar audio

Les raons sanitàries i econòmiques per reduir el trànsit motoritzat del mig de les ciutats impulsa la ciutadania a demanar un altre ús dels carrers. L'experta en energies renovables Joana Mundó parla dels beneficis ambientals i per tant humans que suposen els espais pacificats i renaturalitzats. Natalia Botinas explica perquè un grup de veïns continua defensant el Jardí de Can Raventós, al barri de Sarrià a Barcelona que ara s'està destruint per construir-hi nous edificis privats. Escuchar audio

La nova edició del Festival vol consolidar el gènere en català i castellà, després de la llarga trajectòria que ja té com a Nature Writing en parla anglosaxona. La Biblioteca Josep Miracle, finalista del concurs a la millor biblioteca verda del món, acull a finals de mes la presència d'autors com Santiago Beruete, Tina Vallés, Carmen Berasategui o Llucia Ramis. El també escriptor Gabi Martínez n'és el seu director. Escuchar audio

Les noves eines de gravació sonora estan comprovant com la terra està en contínua conversa. El so veritable del planeta no és com el percep la nostra oïda humana que tan sols capta una petita part sonora del món. Eloïsa Matheu ens ajuda a descobrir aquest so veritable amb les seves gravacions. S'inspira en la transcripció del llibre "Els sons de la vida" de Karen Bakker que aviat serà traduït. Escuchar audio

Els dos fenòmens estan lligats degut al Canvi Climàtic. No tan sols hi ha hagut sequera perquè no hagi plogut, també per un increment de la població i el consum que es fa de l'aigua. Ho explica l'investigador emèrit de l'IRTA i expert en viticultura i Canvi Climàtic Robert Savé. Dídac Navarro, responsable en tems d'aigua a Ecologistes en Acció i membre de la Plataforma Aigua és Vida recorda que les sequeres seran més intenses i els fenòmens meteorològics més potents, fet que provocarà un impacte social i econòmic més gran. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem l'abast de la sequera d'aquest estiu i la irrupció de la DANA intensa amb el científic Robert Savé i Dídac Navarro de la Plataforma Aigua és Vida. La biòloga Eloisa Matheu parla de la comunicació interespècies i el descobriment del llenguatge animal gràcies a les noves tecnologies de gravació que s'expliquen en el llibre "Els Sons de la Vida" de Karen Bakker. L'escriptor Gabi Martínez és el director del IIFestival Liternatura que es celebra el 30 de Setembre i 1 d'octubre a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola, impulsat també per la seva directora Núria Flo. Escuchar audio

L'abusiva extracció de minerals com el liti posa en risc els drets humans i ambientals als països llatinoamericans on aquesta pràctica s'està incentivant i afecta directament a la crisi ecològica global sota l'excusa de les necessitats de l'anomenada Transició Verda. Els membres de l'Observatori pel Deute en la Globalització Josep Naualart i Bruna Cañada han elaborat un informe amb dades recollides sobre el terreny que publiquen com a llibre sota el nom "La Mina, La Fàbrica, La Botiga". De l'informe s'extreu el greuge que provoca l'extracció de minerals crítics, la seva industrialització i la funció dels mercats basats en la tecnologia. Escuchar audio

L'anomenada Transició Verda du amagada una sèrie de condicionants que afecten directament a la qualitat de vida dels països on hi ha les mines de les anomenades "terres rares" minerals com el liti, necessaris per a les bateries dels nostres cotxes elèctrics. A l'informe "La mina, la fàbrica i la botiga" Josep Nualart i Bruna Cañada expliquen les conseqüències d'aquesta fórmula econòmica dirigida per les corporacions de sempre. Amb Gustavo Duch analitzem la sequera extrema i la seva relació amb l'aigua i la seva gestió. Irene Escorihuela, jurista politòloga i directora del DESC és l'autora del documental "Quan plou sobre mullat" on mostra les diferents crisis que s'han anat superposant en els darrers 50 anys. Escuchar audio

Afirmar que l'energia utilitzada en un Macro Festival és 100% verda és molt agosarat actualment, la qual cosa no significa que no es pugui aconseguir ben aviat. Deixant de banda la necessària implicació que aquests esdeveniments han de fer, de manera seriosa, per reduir les emissions de CO2 que provoquen amb la seva activitat, és necessari saber "Què volen dir quan grans esdeveniments anuncien certificació verda". Amb Joana Mundó analitzem la lletra petita i també l'anunci dels sectors conservadors de tornar a posar un "impost al sol" en la instal·lació privada de renovables. Escuchar audio

L'explotació de l'abella de la mel ha convertit el sector en depenent d'antibiòtics i pesticides. Les abelles mel·líferes comparteixen ruscs on s'hi acumulen més de 30mil individus. La pol.linització, essencial per l'agricultura, s'especialitza i fins i tot es programa. Ara el perill real està amb la competència que aquesta pressió fa sobre les espècies d'abelles salvatges com el borinot, més sensible als efectes químics, solitari majoritàriament, però indispensable per mantenir la biodiversitat als camps. La científica Berta Caballero, experta en artròpodes i la biòloga sonora Eloïsa Matheu identifiquen els hàbitats, els nius i els beneficis de les abelles salvatges i alerten de la seva desaparició si no es gestiona de manera curosa la zona agrícola i silvestre. Escuchar audio

La producció i explotació de l'abella de la mel està causant problemes en la resta de comunitats d'abelles salvatges menys conegudes com el borinot. La conservadora i investigadora Berta Caballero i la bióloga sonora Eloïsa Matheu expliquen els perills de la gestió intensiva de l'abella mel·lífera que viu actualment en ruscs de 30 mil individus. Amb l'especialista en energia Joana Mundó analitzem què hi ha al darrera de la certificació verda de grans esdeveniments. La mort d'una cria d'orangutan al Zoo de Barcelona alerta l'entitat ZOOXXI de l'incompliment de l'Ordenança municipal d'iniciativa ciutadana aprovada al 2019, Rosi Carro és coordinadora científica de ZOOXXI. Escuchar audio

El Festival Iltir proposa, el proper cap de setmana a Argelaguer, reflexionar sobre les noves formes de governança als municipis petits. Inspirat en els Festivals Democràtics que es celebren al Nord d'Europa, Iltir vol posar al centre la gestió dels Consells de Poble, la custòdia de la Natura i les cooperacions entre comarques. Carla Güell destaca la necessitat de posar en valor el rol de la joventut i la transformació social rural. Escuchar audio

Son realment verds els Biocombustibles?. Un informe de Transport&Environment desvetlla l'ús cada cop més frequent de greix animal com a biocombustible, en parlem amb Gustavo Duch, poeta i expert en Sobirania Alimentària i Marta García Pallarés portaveu d'Ecologistas en Acción. Torna el Cicle de Cinema i Jardí a la Filmoteca de la mà de Ignacio Somovilla. Parlem del Festival Iltir d'evolució democràtica a les ruralitats a Argelaguer, amb Carla Güell i del II Festival de la Bellesa a Beget amb Imanol Salvador Altés. Escuchar audio

Un nou informe de l'organització europea Transport&Environement desvetlla que fa anys que el greix d'animals, com el porc, s'utilitza com a biocombustible pels nostres cotxes. L'ús de matèria orgànica provinent de cultius i animals es ven com a combustible verd, però son realment verds els biocombustibles? Ho analitzem amb l'expert en Sobirania Alimentària Gustavo Duch i la portaveu d'Ecologistas en Acción Marta García Pallarés. En l'informe fet públic s'explica que per fer un vol de París a Nova York calen els cossos de 8.800 porcs. Escuchar audio

Jardins comestibles interiors, espais de coworking, zones de descans, guarderies compartides i sales de reunions que garanteixin privacitat és el dibuix de les noves oficines. Aposten per reduir fins al mínim la petjada ecològica i s'organitzen en gestió cooperativa. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau les defineix com a espais vius perquè estan construïts amb materials naturals que fomenten la biodiversitat interior. Escuchar audio

La liternatura de gènere descobreix fórmules de narració que faciliten una lectura més connectada amb les maneres de viure dels individus no humans. El col·lectiu de cinc dones escriptores Autòctones ho ha experimentat en la publicació del llibre "Autòctones. Deu contes bestials" (Comanegra edit). Parlem amb Leticia Asenjo, Gemma Sardà i Elisenda Solsona sobre com pensar i escriure com una bèstia. Escuchar audio

És la Liternatura de gènere una bona eina per reflexionar sobre la condició humana en temps d'Emergència Climàtica? Ho analitzem amb les Autòctones i la seva publicació "Deu contes Bestials", en parlem amb Leticia Asenjo, Gemma Sardà i Elisenda Solsona. Amb la biòloga de l'Hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau dibuixem com han de ser les oficines actuals i del futur. La compositora i cantant Belen Bandera ens condueix pels seus paisatges naturals, músiques inspirades en la literatura i les reflexions del neurobiòleg Stefano Mancuso, a propòsit del seu darrer disc "Bamboo. Nature's Calligraphy". Escuchar audio

La pràctica totalitat d’espècies marines, incloses les plantes, estan afectades pel soroll que provoca l’activitat humana al mar. Davant la crida urgent de científics internacionals, amb la bióloga sonora Eloïsa Matheu analitzem alguns d’aquests efectes. Escuchar audio

Gairebé la totalitat de la llana de l'esquila dels ramats a Catalunya o es llença o es crema. Ara s'ha d'importar de Nova Zelanda o Anglaterra, quan aquí cada cop hi ha més ramats d'extensiu que en podrien vendre. Seria un benefici pel pastor que amortitzaria el cost d'esquilar-les. Expertes de diversos sectors connectades amb la llana com l'artesana Laia Aguilà, autora del llibre "Tornar a la llana", l'antropòloga i artista tèxtil Ana Vivero o l'artista plàstica Martina Manyà, creadores del projecte Tornen les esquelles a Collserola, reclamen implicació per recuperar el mercat de la llana local i la seva gestió en tots els esgraons de la cadena. Preservar el medi natural i evitar més incendis de sisena generació passa per confiar amb estratègies com els ramats, que asseguren la neteja de boscos i ajuden amb la tasca de regenerar la terra. Escuchar audio

Ecologistes i entitats socials i en defensa de l'aigua preparen aquest Diumenge una concentració a Tarragona per recordar els impactes negatius que tindria la construcció del macro casino Hard Rock entre Vila Seca i Salou. Josep Sabaté, membre d'Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l'Ebre argumenta motius de degradació ambiental, però també de precarietat laboral, consum energètic excessiu i ús extrem de l'aigua en temps de sequera. El projecte ha estat un dels factors que ha desencallat els pressupostos catalans del 2023. Escuchar audio

Antropólogues, artistes plàstiques i artesanes reclamen una infraestructura per garantir la recuperació de la llana local després de l'esquilada de les ovelles, en parlem amb Laia Aguilà autora del llibre "Tornar a la llana" i Ana Vivero i Martina Manyà del projecte de Collserola "Tornen les esquelles". La biòloga sonora Eloïsa Matheu ens alerta de la contaminació sonora als mar, coincidint amb la reclamació conjunta de científics internacionals. Col.lectius com la Plataforma per la Defensa de l'Ebre i Aigua és Vida convoquen per diumenge una manifestació per evitar la construcció del macro casino Hard Rock entre Vila Seca i Salou, dona detalls el portaveu Josep Sabaté. Escuchar audio

Una localitat viva i forta culturalment, amb activitats pel poble i la ciutadania, hivern i estiu, pot facilitar un canvi de model turístic més assumible i no tant destructor amb el territori. S'està produint un absurd, s'estan buidant ciutats i pobles a canvi d'acollir visitants en massa, arrossegant una pràctica especulativa. Utilitzen el territori i les edificacions per negoci i no pas per una activitat d'oci. Ho diu l'arquitecta i urbanista Itzíar González Virós, amb Blanca Martín Calero i Raúl Domínguez reflexionen sobre el model turístic actual i els seus efectes. Escuchar audio

Es prepara una nova època de reducció a tots els nivells degut al deute públic disparat. Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització alerten que aquestes mesures no aniran destinades a rebaixar el consum energètic i de mobilitat que li cal al planeta. Es tracta d'una austeritat 2.0 amb ajustaments pensants per continuar impulsant la carrera del capitalisme verd i digital. Demà Dissabte un seminari de l'ODG analitza a la Nau Bóstik la situació. En parla Júlia Martí. Escuchar audio

Analitzem els efectes que està causant la massificació de la indústria turística i les seves solucions amb l'arquitecta i urbanista Itzíar González Virós, l'escriptora i activista cultural a les Açores Blanca Martín-Calero i Raül Domínguez portaveu de la IAEDEN. Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització, Júlia Pérez alerta del deute que ve i com ens afectarà a la ciutadanía aquesta nova crisi. Coneixem la nova app BiciZen com a eina per crear regions urbanes més amigables per a les bicis i les persones, amb Jordi Honey-Rosés. Escuchar audio

El Festival d’economia social i solidària rural es celebra enguany a Sort. Amb la mirada posada en l’acció i l’activitat del Comunal, la festa vol reunir tota mena col.lectius que treballen per mantenir viva l’Alta Muntanya, preservant els seus espais naturals i tenint cura de la seva gent. Escuchar audio

L'emergència climàtica i l'impacte de l'activitat humana vora mar ja comença a mostrar els seus efectes a les nostres platges. Analitzem de Nord a Sud la situació de la Costa Brava, el Maresme i el Delta de l'Ebre. En parlem amb Pau Bosch vice-president de SOS Costa Brava, Sergi Galanó Portaveu de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme i Jordi Parés President de l'Associació Sediments del Delta de l'Ebre. De forma generalitzada, la manca de sediments a les goles i aiguamolls provoca un retrocés cada cop més actiu de les platges del litoral. Escuchar audio

La desaparició i gestió de la sorra, la manca de sediments i la regressió està fent desaparèixer el litoral natural. En clau d'Emergència Climàtica analitzem els principals perills de la nostra costa de Nord a Sud amb Pau Bosch vicepresident de SOS Costa Brava, Sergi Galanó portaveu de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme i Jordi Parés President de l'Associació Sediments del Delta de l'Ebre. L'especialista en energies Renovables Joana Mundó analitza el paper d'instal·lacions energètiques que depenen de rius i a llindar de mar i dona alternatives com les Comunitats Energètiques que hi ha a Osona. Anunciem la nova edició del Festival d'Economia Social i Solidària el 17 de juny a Sort, als Pirineus per saber el futur del Comunal.  Escuchar audio

 El projecte de l’Agència de Residus concedeix ajuts i facilitats per retirar l’amiant de les teulades de Catalunya i posar-hi plaques solars per generar energia neta i local. El director Isaac Peraire i Jordi Picas anuncien que els ajuts ja estan en marxa. A la web de l’Agència hi ha un portal específic amb tota la informació. Escuchar audio

Els experts en Sobirania Alimentària Gustavo Duch i en Transició Energètica Alfons Pérez analitzen la dependència energètica de l'agricultura i la ramaderia intensiva a casa nostra. Els dos sectors amb model de gestió industrial, gasten més aigua que la que el sistema té capacitat de regenerar. És un espoli en tota regla, asseguren. Escuchar audio

Fa més de 50 anys que Joan Carulla cultiva un hort al cinquè pis d’un edifici de Barcelona. Hi té 40 arbres fruiters, recull 100k de raïm i l’aliment necessari per nodrir la deva dieta vegetariana: patates,cebes, tomàquets… Aquest 26 de Maig fa 100 anys. Ho celebra piblicant les seves memòries que ha escrit el periodista Carlos Fresneda “Mi siglo verde”(Icaria edit.) En la nostra coversa al terrat, aquest cop ens dona consells pràctics per iniciar-nos en l’agricultura ecològica urbana que refrigera la ciutat i redueix la contaminació Escuchar audio

Els experts en Agricultura i Energia del programa Gustavo Duch i Alfons Pérez, analitzen els lligams entre sequera, aigua i gestió energètica renovable en clau d'Emergència Climàtica. El director de l'Agència de Residus Isaac Perarire junt a Jordi Picas expliquen detalls del projecte Amiant per Plaques que suposarà canviar les teulades d'amiant de Catalunya per plaques solars, amb ajuts i subvencions. Tornem al terrat comestible de Joan Carulla un dia abans de que celebri 100 anys i coincidint amb la publicació del llibre de les seves memòries "Mi Siglo Verde" que ha escrit Carlos Fresneda. Escuchar audio

L’arquitectura qüestiona fòrmules d’edificació intensiva i treballa per adaptar les nostres llars a un escenari amb energia justa, escassetat d’aigua i climes canviants i extrems. La biòloga de l’hàbitat Silvia Ferrer-Dalmau dona algunes pistes de com ho estan fent. Escuchar audio

L'experta en clima a llarg termini, Marta Torres Gunfaus, incideix en la necessitat de passar a una acció coordinada que gestioni un canvi de mirada eco social i apliqui solucions sobre la sequera a cinc anys vista. El que no estem debatent és què passarà d'aquí a cinc anys i això és prioritari, si volem resistir els embats del canvi climàtic que ja estan venint. Hem de tenir molt clara una governança que ens ajudi a saber per on anem. Escuchar audio

Llavors que no fructifiquen i planters que s'han de posar abans a la terra perque donin aliment. A Salt hi ha una sèquia amb la que no es pot regar degut a la situació extrema de sequera i una pagesia formada per joves, dones d'origen africà i associacions implicades en la cultura regenerativa. Aquesta és la realitat que s'està formant a les Hortes de Salt i que vol posar en valor la necessitat de cuidar i desenvoluplar l'agricultura ecológica periurbana, ara en perill. En parlen al programa des de diferents perspectives Joan Vidal de la comunitat de regants, Simon jardiner i agricultor, Joaquin Tarrés hortolà de tota la vida, Isatou mediadora comunitària gambiana i els membres de l'Associació Milfulles Pilar Martínez, Isaac Bosch i Enric Cassú. Escuchar audio

Regants de la Séquia Monar i pageses de les hortes periurbanes de Salt coincideixen en la necessitat d'apostar per un altre model agrari més resilient amb la sequera i la situació climàtica. En parlen Joan Vidal, Simon, Joaquim Tarrés, Isatou i els membres de l'Associació Milfulles. L'experta en gestió del Clima, Marta Torres Gunfaus, apunta a la manca de previsió a llarg termini els errors comesos per evitar l'impacte de sequera i altes temperatures. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau assenta les bases de l'Arquitectura Resilient. Escuchar audio

El corriol camanegre es un dels ocells que necessita la sorra de les nostres platges per posar-hi els ous. Eloïsa Matheu ha gravat els seus sons mentre s’apropaven al trencant de les ones per trobar aliment i restes de tota mena per protegir els nius. Es troben en retrocès degut a la pressió urbanistica del litoral. Escuchar audio

Les modulacions sonores de la natura interactuen més del que sembla amb nosaltres i a la inversa. L'etnomusicologa Eva Julián explica com en un grup de pobles on s'hi va instal·lar una xarxa potent de wifi, les òlibes van emmudir. Hi seguien vivint, però no comunicaven. Eva capta, amb la seva gravadora, freqüències vives de la terra per recuperar la memòria de l'equilibri natural. Escuchar audio

La científica Federica Ravera, l'artista visual Martina Manyà i la pensadora al voltant de lo rural Vanesa Freixa analitzen la situació de la pagesia i la ramaderia de muntanya en clau ecofemista. La renda bàsica del Pirineu és molt inferior i les joves que volen viure a pagès ho tenen difícil per accedir a un sou bàsic digne. Ha d'existir un relleu generacional basat en assegurar l'aliment i preservar el paisatge i la cultura. Escuchar audio

La mirada eco feminista ens apropa molt millor a les situacions i els problemes que entorna el món rural. Ho analitzem en clau d'Emergència Climàtica amb l'artista i pensadora al voltant de la ruralitat Vanesa Freixa Riba, autora del llibre "Ruralisme. La lluita per una vida millor", la científica Federica Ravera i la il·lustradora Martina Manyà autores de la novel.la gràfica "Dones de la Muntanya, cròniques de pagesia i ruralitats". L'etnomusicologa Eva Julián ens presenta el seu Sound&Life de bioacústica terapèutica i com les modulacions sonores de la natura interactuen amb nosaltres. Amb la biòloga Eloïsa Matheu descobrim la vida a la sorra de les platges, els corriols camanegres, les garses de mar o el xatrac bec llarg. Escuchar audio

Associacions animalistes, col·lectius de veterinaris i ecologistes reclamen seure a la taula junt al sector agrícola per decidir mesures de gestió i límits de la caça a Catalunya. La presidenta de FAADA Carla Cornellà i Bàrbara Gómez d' Amics dels Animals de la Noguera alerten que la modificació feta per la Conselleria d'Acció Climàtica fa retrocedir una llei pionera a l'estat i dona la mà al col·lectiu de caçadors i les seves reclamacions. Escuchar audio

Associacions Animalistes, Col·lectius veterinaris i ecologistes denuncien el retrocés que suposa la modificació de la llei sobre Benestar Animal feta fa pocs dies per la Generalitat, coincidint amb l'aprovació de la nova llei espanyola. El nou Festival Thinking Music premia composicions contemporànies fetes amb sons d'animals en vies d'extinció como el Lobo Canis o el Ferreret. El cantant menorquí Rudymentari tret un nou treball sonor "Rissaga" inspirat en la pressió turística i la gentrificació que viu l'illa. Escuchar audio

La nova entitat que s'està dotant d'ens legal, pertany a la Generalitat de Catalunya i servirà per adquirir zones naturals fràgils del litoral i en perill de ser construïdes. En aquestes zones es poden incloure algunes àrees costaneres propietat del Ministeri de Defensa que estan desmilitaritzades des de fa temps. Igual com funciona en el model francès, un cop adquirides les finques, el Conservatori arribarà a acords amb el territori per la seva gestió i preservació. Ferran Miralles és coordinador de Planificació d'Estratègies en els Territoris de Muntanya de la Generalitat. Escuchar audio

La recent creació de l'AMEP Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública obre la porta a noves perspectives de gestió energètica que puguin coordinar-se amb models locals, com les comunitats energètiques. El seu president Carles Caballero destaca la vocació d'aconseguir una energia justa, verda i democràtica. Camina de la mà per evitar situacions com les que es viuen a l'Anoia i que relata Astrid Van Ginkel, portaveu de la PACA la Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors. Escuchar audio

La Transició Energètica reclama nous models de gestió, els municipis s'estan organitzant per garantir la participació ciutadana en matèria d'energia tal i com indiquen els mandats europeus. Però s'han de salvar esculls i situacions enquistades, d'aquestes en parlem amb Carles Caballero, President de l'AMEP Associació de Municipis i Entitats per l'Elèctrica Pública i Astrid Van Ginkel portaveu de la PACAS, Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors. Ferran Miralles, Coordinador de Planificació d'Estratègies en els Territoris de Muntanya dona detalls sobre la nova creació del Conservatori del Litoral. Joana Mundó anuncia el nou Fòrum de l'Energia Sostenible, per garantir l'accés a l'energia de les persones més vulnerables. Escuchar audio

El nostre especial Sant Jordi amb llibres molt particulars i necessaris que expressen des de diferents perspectives el neguit que ens suposa estar immerses en temps d'Emergència Climàtica. Un fuster, un veterinari i un economista debaten sobre la seva condició també d'escriptors. Daniel Vilaseca "Aferrats al paradís"(Sidillà edit.) Gustavo Duch "La Vida Volverá" (Pol.len edit.) i Rubén Suriñach "Tot era massa fràgil". La biòloga de l'hàbitat Silvia Ferrer-Dalmau recomana la lectura de "Animales Arquitectos" de Juhani Pallasmaa. Contactem amb la llibreria d'Alins Natura Llibres per parlar amb Meritxell-Anfitrite Álvarez sobre la novel.la "La Llibreria del turó" d'Alba Donati i els paral.lelismes amb la seva història. Escuchar audio

Cada cop més Festivals de musica i esdeveniments culturals opten per tenir cura de la seva petjada ecològica. . Analitzem com ho fan al Sismògraf d’Olot, al Recòndit del Pla de l’Estany i des de l’Associació Milfulles a la Fira del planter i la Flor de Salt. L’arquitecte Eloi Juvillà acaba de publicar “Terra Cremada. Revolució o extinció”. Escuchar audio

Els plans de restriccions per la sequera que vivim no han contemplat la pressió turística que anirà augmentat els mesos vinents. Ho diuen el biòleg Gabriel Borràs i el portaveu d'Aigua és Vida, Dante Maschio. Tots dos parlen al programa del moment actual, la manca de pluges a la vista i les propostes ciutadanes per evitar efectes més greus. Escuchar audio

El biòleg Gabriel Borràs i l'enginyer Dante Maschio aporten solucions als problemes de sequera que vivim, assegurant el dret d'accès a l'aigua per tothom. La biòloga Eloïsa Matheu defensa conills i cabirols i qüestiona el concepte de plaga, escoltant els seus sons. L'artista Jordi Gispert Pi defensa el seu Paradís Artificial com a efecte del treball tècnic del l'esser humà que el dona l'instint de supervivència. Escuchar audio

L'antropòleg i escriptor Miguel Pajares detalla en el seu nou llibre que hi ha al darrere dels mercats de compensació d'emissions o del greenwashing. A "Bla-bla-bla, el mite del capitalisme ecològic" Pajares fa un repàs a les polítiques europees actuals i proposa solucions que ja s'estan aplicant per superar els embats de les crisis climàtiques actuals. Escuchar audio

El nou concepte de Mineria Urbana neix per posar en valor els materials que haurem d'utilitzar per crear els elements de consum. L'enginyer i membre de l'ODG Alfons Pérez fa un repàs a aquesta estratègia que neix amb l'impuls europeu i que comença a caminar també a casa nostra. A partir d'ara els abocadors s'han de convertir amb les noves mines per evitar l'extracció continuada de minerals al planeta. Escuchar audio

La nostra és la primera generació que viu amb boscos propers a grans ciutats i també a nuclis rurals. Parlar de la seva gestió sota aquesta mirada ens fa repensar el que signifiquen els incendis de sisena generació, el discurs de la por i els pocs ajuts a una pagesia que malviu al darrere. En parlem amb Evarist March de Natural Walks , Marcos Fernández Martínez del CREAF i Jaime Asnai de l'Associació 6 Eixos Verds de Castelldefels. Escuchar audio

Incendis com els que estan venint ens fan reflexionar sobre el tipus de boscos que tenim i el privilegi ara de poder gaudir-los a tocar de casa. En parlem amb Evarist March, Marcos Fernàndez Martínez y Jaime Asnai. Amb Alfons Pérez de ODG coneixem les claus de la Unió Europea davant la Transició Verda i els seus moviments. L'antropòleg i biòleg Miguel Pajares explica al seu darrer llibre "Bla-bla-bla" les estratègies de les grans corporacions per compensar la seva petjada energètica, és urgent construir una alternativa econòmica basada en el decreixement sostenible. Escuchar audio

Reutilitzar l’aigua que surt per l’aixeta, donant-li quant més usos millor, aquest és el repte per respondre a l’extrema sequera que vivim. Ho diu la bióloga de l’hàbitat Silvia Ferrer-Dalmau i n’explica les claus. Escuchar audio

El nou informe del Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic de l'ONU conegut com l'IPCC alerta que els efectes de l'escalfament global s'estan agreujant i van més de pressa del previst. El científic Jofre Carnicer, membre del Panell i un dels redactors de l'informe afirma que ara és qüestió d'incrementar la urgència i que els països apliquin les mesures que la ciència fa temps que recomana. Caminem quan hauríem de córrer, asseguren. El que fem ara tindrà un impacte durant milions d'anys. Escuchar audio

Els científics acaven de comprobar que ocells migratoris com la Guatlla son reservoris dels virus Toscana i Silicia que afecten als humans si un mosquit en contacte amb aquests ocells ens pica, en parlem amb l'investigador Jordi Serra-Cobo i amb Damià Barceló, des de la visió a l'aigua. Clara Ceballos informa sobre el nou Atles de Mamífers Salvatges que s'està elaborant a Catalunya. Silvia Ferrer-Dalmau apunta conceptes per evitar malbaratar l'aigua a la llar. Amb Jofre Carnicer cinetífic i membre del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic, analitzem els punts més importants del darrer informe. Escuchar audio

Les temperatures elevades i els efectes del Canvi Climàtic faciliten el viatge de virus, fins ara molt amagats, dins el cos d'aus migratòries com la Guatlla. Mitjançant la picada d'un mosquit, virus com el Toscana o Sicilià poden afectar-nos a l'estiu, amb risc de malalties com la meningitis. L'epidemiòleg Jordi Serra-Cobo alerta dels episodis que puguem tenir d'aquí a uns mesos, sobretot en persones que viuen molt en contacte amb els espais naturals, perquè els mosquits que traslladen els virus s'amaguen entre la vegetació. Escuchar audio

Si els efectes del canvi climàtic no són tan dràstics a la terra, és perquè el mar reté bona part de l'escalfor generada amb l'activitat humana. Científiques com Isabel Cacho, Natalia Barrientos o Josep Pascual alerten sobre l'excés d'escalfament marí i les conseqüències que tindrà l'alliberament brusc de tota aquesta energia. A casa nostra l'estiu passat l'aigua va arribar a 25'5ºC de temperatura, des dels anys 90 fins ara el mar ha pujat mig pam i la platja recula 60cms cada any, vol dir uns 21metres de mitjana. Escuchar audio

L'Argentina viu uns moments d'inflació del 95% amb el 66% de la població de nens i nenes al llindar de la pobresa i passant gana. Amb Gustavo Duch, que acaba d'arribar d'aquest país, repassem la situació amb una mirada d'alerta pel que ens pot passar a casa d'aquí a un temps. La resposta de la pagesia argentina ha estat subministrar directament els aliments als barris populars, que tenen complicacions per accedir al menjar, i han creat el "Bolsón alimentario", una bossa de 7k amb els aliments essencials de la collita local. Escuchar audio

Analitzem els efectes de les onades de calor marines, l'augment de la temperatura de l'aigua i el retrocés de les platges amb Josep Pascual, Isabel Cacho Lascorz i Natalia Barrientos. Gustavo Duch acaba de tornar de l'Argentina per parlar-nos de la crisi alimentària a què està sotmès el país i les solucions que aporta la pagesia amb el "Bolsón Alimentario". Amb Sara Pont Gasau descobrim les primeres dades de la prospecció que s'està fent entre Port Bou i l'Ampolla per elaborar el Mapa dels hàbitats marins de Catalunya. Escuchar audio

La pressa per localitzar noves zones d'extracció de les denominades Terres Rares, minerals necessaris per a la tecnologia digital actual, està fent perillar l'impacte ambiental en la nostra transició energètica. El CCCB analitza al cicle "Matèries Primeres" quins són els límits materials del planeta. Avui ho mostren amb teatre i música amb un "Canto Mineral" a càrrec del grup Azcona&Toloza. En parla Elisabet Goula, coordinadora del programa de debats. Escuchar audio

Els científics recorden que la nostra agricultura està directament lligada a la pluviometria característica del clima mediterrani, només el 30% del territori està en regadiu. Els efectes de la sequera i l'impacte del canvi climàtic provoca plantejar-se canvis dràstics en el model de tot el sector primari. Les investigadores Josefina Plaixats, Robert Savé i Cristobal Aguilera plantegen diversos escenaris al Dossier Tècnic de Rural Cat coordinat per l'IRTA. Escuchar audio

Cal canviar la imatge que es té de la pagesia, la ramaderia i la pesca perque són els primers en abordar els reptes del Canvi Climátic, en parlem amb Robert Savé, Josefina Plaixats i Cristobal Aguilera a propòsti de l'informe "Canvi Climàtic i la seva incidència en el sector primari". El cicle Matèries Primeres del CCCB reflexiona sobre les Terres Rares i l'extractivisme per nodrir Renovables amb mirada filosòfica i artistica, el coneixem en veu d'Elisabet Goula coordinadora del programa de debats del CCCB. Amb Joana Mundó fem un repàs al paper de la dona en l'àmbit de l'energia renovable. Escuchar audio

En zona urbana compartim hàbitat amb espècies d'ocells tan petites que són molt difícils de veure i també de sentir. Però fixar-se en la vida a les copes dels arbres de ciutat o parar-hi orella facilitaran la seva identificació. La biòloga i experta en gravacions de sons naturals Eloïsa Matheu ens parla de la vida urbana del Bruel que pesa 5,6 grams, el Raspinell de cant molt agut i el Xot que es confon a les teulades, es tracta dels seus ocells secrets. Escuchar audio

La figura del Conservatori del Litoral, aprovada pel Govern de la Generalitat, agafa forma. El seu objectiu proposa la compra d'espais per preservar, tocant la Costa Brava i zones com el Golf de Roses, on el nou POEM dona llum verda a la instal·lació de macro parcs eòlics. L'advocat Eduard de Ribot de SOS Costa Brava, Miquel Rafà de la Fundació Catalunya La Pedrera i el biòleg i membre de Stop Macro Parc Eòlic Marí Ferran Vallespinós, detallen perquè és urgent blindar de la cimentació i de grans infraestructures el litoral català. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica expliquem la funció que tindrà el Conservatori del Litoral per comprar espais fràgils o amenaçats a la costa, molts d'ells a tocar del Golf de Roses que el nou POEM considera adient per instal.lar-hi parcs eòlics marins, amb Eduard de Ribot, Miquel Rafa i Ferran Vallespinós. L'escriptora Care Santos novel.la a "El boig dels ocells" la història d'Eugene Schieffelin fundador de la Societat Americana d'Aclimatació que va alliberar estornells anglesos a Manhattan. La biòloga Eloïsa Matheu ens descobreix els seus ocells secrets de ciutat: Bruel, Raspinell i Xot, petits i discrets. Escuchar audio

La investigadora en ecologia política Aimée Martínez Vega i membre del moviment colombià Rios Vivos alerta de l'elevat índex de consum energètic que tenim a occident "mai no havia pensat que seria a aquest nivell, estic molt sorpresa" diu. Ens anima a reflexionar quant fa que no ens relacionem amb la natura, amb l'aire que respirem, amb l'aigua que ens arriba per les canonades, amb els amics, això sí que és pura energia. Escuchar audio

La telefonia mòbil s'està convertint en indispensable per les nostres vides. Però tenim informació real de tot el que s'amaga al darrere? Quin és el seu lligam amb la mineria de centre Amèrica, quines són les condicions laborals a les fàbriques on es componen, quins són els riscos per la salut humana del seu ús continuat. Claudia Bosch de Setem Catalunya detalla les conferències que es faran al Mobile Social Congress aquest 2 i 3 de març Escuchar audio