Conversem amb l’escriptor Jordi Soler, nascut a Mèxic i resident a Barcelona, ciutat que va abandonar la seva mare després de la Guerra Civil, sobre els plaers de la vida, arran del seu assaig La orilla celeste del agua, Siruela, 2021. Defensor de l’epicureisme com a manual per al s. XXI, aposta per aquells plaers que no busquen cap utilitat, com la música, la lectura o badar pels carrers. Reivindica també el silenci i els espais per a la introspecció. Jordi Soler creu que estem fets de multitud d’històries dels altres. Ell va tornar a Barcelona per recuperar les arrels; els seus fills ja son d’aquí, i ens explica com durant molt de temps va tenir la il·lusió de rescatar part de la vida material de la seva mare d’abans que s’exiliés a Mèxic. Per això, visitava amb els fills les platges dels afores de Barcelona on devia haver anat la mare de petita als anys 30, i hi buscaven deixalles. Trobaven sobretot trossos d’ampolles de vi que el mar havia anat polint. Van anar omplint pots amb aquests trossets de vidre. Pensaven que com més polits, més antics i per tant amb més probabilitat podrien ser d’una ampolla de vi que hauria pogut beure el seu avi al costat de la seva mare. Parlem també de somnis, de la mirada de les vaques i acabem la conversa amb la lectura d’un poema de joventut de l’autor: “Instrucciones para convertirse en santo.” Escuchar audio

Per què no podem estimar un ésser d’una altra espècie? Ens ho preguntem amb Marta Segarra, catedràtica de Literatura Francesa i d’Estudis de Gènere a la UB. Per a aquesta estudiosa, la frontera entre animals humans i no humans és una de les que continua més estanca. Sabem que som una espècie animal, però inconscientment no ho volem acceptar. D’aquí ve que ens creguem excepcionals respecte a les altres espècies del planeta, però no ho som, perquè a la natura no existeix l’excepcionalitat. De manera que, encara que ens l’hem pres, no tenim cap dret sobre el planeta. Parlem també amb Marta Segarra sobre el desig de l’altre i l’amor, en totes les seves formes. Prenem com a motiu alguns versos de la poetessa Maria Mercè Marçal, l’obra de la qual la Marta Segarra ha estudiat. La considera un gran poetessa universal, encara per reivindicar. Maria Mercè Marçal (1952-1998) es va avançar al seu temps en explorar aspectes inèdits del desig i de la maternitat. Sentirem també alguns dels seus poemes musicats i interpretats. Escuchar audio

A la segona hora del programa, el Pep Gorgori ens recomana una lectura per a l'estiu: "Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Brunch i Grieg", d'Arthur M. Abell, amb introduccions de Josep Maria Gregori i Oriol Pérez Triviño. La Margaret Rius ens porta al Teatre, a la Biblioteca de Catalunya, per veure "Filumena Marturano", d'Eduardo de Filippo, i conversa amb el director, Oriol Broggi, i un dels protagonistes, Enrico Ianniello. I després, a "La taula del Rei Salomó", amb la Cristina Hernàndez, seu Alexis Racionero, per parlar de "Fisiología del gusto del siglo XXI", escrit amb el seu pare, Luis Racionero. Escuchar audio

Parlem amb l'Alexis Racionero del llibre que va escriure amb el seu pare Luis Racionero: La fisiología del gusto del S.XXI. Es trata d'una rèplica contemporània del cèlebre Physiologie du goût, de Jean-Anthelme Brillat-Savarin, una de les obres més icòniques de la gastronomia publicada a França fa 200 anys. El llibre neix d'una trobada entre Ferran Adrià i Luis Racionero i l'ha publicat la fundació El Bullifoundation del cèlebre cuiner. Luis Racionero va ser un esteta i un hedonista i se'l pot qualificar com un dels darrers grans gourmets del país. El llibre pretén rescatar el plaer de la gastronomia i de la cultura que l'envolta. Per al seu fill Alexis, que ha acabat l'obra que va començar el seu pare, el millor llegat que ha rebut com a fill és la transmissió de l'Art de Viure. Amb Cristina Hernández. Escuchar audio

Clara Segura i Enrico Ianniello protagonitzen "Filumena Marturano", la comèdia més famosa d'Edoardo De Filippo que La Perla29 recupera sota la direcció d'Oriol Broggi. La producció, per a la que s'ha modificat l'escenografia habitual de la Biblioteca de Catalunya, compta amb vuit actors més. De l'obra, alegre, festiva, explosiva, a mig camí entre la comèdia i la tragèdia grega, però d'una gran profunditat, en parlem amb l'Oriol Broggi i l'Enrico Ianniello, amb qui també comentem la posada en escena, en la que s'ha canviat la sorra que habitualment cobreix el terra de la Biblioteca per un sòl hidràulic que bé podria ser el d'un pis de l'Eixample barceloní, la traducció que n'han fet del text en el que han optat per barrejar català, castellà, italià i napolità i del teatre del dramaturg napolità. Escuchar audio

És la nostra màxima a "Wonderland": la Literatura, l'Art, la Cultura són refugis, que ens ajuden a portar millor els moments de crisi com aquest que ens ha tocat viure. Per això, ens ha semblat que una bona manera d'acabar la temporada és recomanar-vos un llibre que fa honor a l'esperit del programa: "Libros que salvan vidas", d'Ana María Ruiz, una "infermera lectora", com l'agrada definir-se, que va cuidar els seus pacients de Covid a l'hospital de campanya d'IFEMA. I ho va fer amb una ajuda molt especial, la dels llibres, medicina per a l'ànima, el poder de la lectura. Ana Maria, amb la col·laboració d'altres companys i de moltes persones que van aportar llibres, va posar en marxa una biblioteca a l'hospital de campanya, que van batejar com a "Resistiré", un dels lemes destacats de la pandèmia. La iniciativa va ser reconeguda amb el Premi Antonio de Sancha, de l'Associació d'Editors de Madrid. I el llibre on explica tota aquesta experiència va guanyar la sisena edició del Premi Feel Good, de Plataforma Editorial i la Fundació La Caixa. Hem convidat l'autora i l'editor, Jordi Nadal, en aquest últim programa de la temporada. Amb el Jordi Corominas, i amb motiu de la Setmana de l'Orgull, repassem alguns exemples d'escriptors que van sortir de l'armari, sobre tot escriptores, perquè la invisibilitat dels col·lectius LGTBI les ha afectat més a elles. Escuchar audio

A la segona hora del programa, parlem d’històries de bruixes a la Música, amb el Pep Gorgori. Amb la Margaret Rius, anem al Teatre, a la Sala Flyhard, per enraonar sobre “L’habitació blanca” amb el seu autor, Josep Mª Miró, i l’actor Albert Prat. I després, a “La Taula del Rei Salomó” seu la pintora Joana Santamans, amb la Cristina Hernàndez. Escuchar audio

L’habitació blanca és el nou text de Josep Maria Miró que l'argentí Lautaro Perotti ha portat a la Sala Flyhard de Barcleona i en la que, a partir del retrobament de tres persones amb la mestra que els va ensenyar a llegir, convida el públic a fer un viatge a la infantesa i als records que en guardem o que tenim amagats. L'autor, Josep M. Miró, i un dels protagonistes del muntatge, Albert Prat, ens acompanyen al programa i ens ajuden a fer una reflexió sobre el que proposa l'obra. Escuchar audio

Curanderes, trementinaires, remeieres, llevadores, metgesses... van ser acusades de bruixeria, cremades a la foguera o penjades a la forca. Així van morir moltes dones innocents. El seu delicte, el seu pecat, ser diferents. I per això van ser estigmatitzades, perseguides i executades. Ho explica Ivet Eroles a "Dones al marge. Bruixes i altres històries d'estigma i oblit". I amb el Jordi Coromines tractem una altra cacera de bruixes, la que va tenir lloc a Hollywood. Escuchar audio

Parlem amb la pintora Joana Santamans sobre la seva font d'inspiració pictòrica: la natura i els animals. "Pinto observant la natura com una naturalista. Em deixo imbuir pel que veig: les formes, les taques, la composició." "M'agrada la mirada directe de figures animals, que miren de front, i tenen un punt de Buda. Et transporten a la vacuïtat i el misteri de la vida." "M'inspira mirar una bèstia gran de fit a fit, perquè els animals estan presents en l'aquí i l'ara.""Per pintar, cal buidar-se dels conceptes preconcebuts per deixar que t'ompli la forma de la natura. Deixar que el que és sigui." La Joana Santamans sent que com a artista només és un canal perquè sorgeixi la bellesa. Amb Cristina Hernández. Escuchar audio

A la segona hora del programa, el Pep Gorgori ens acosta a la figura del músic Pau Casals, quan tot just l'historiador Josep Maria Figueras acaba de publicar la biografia més completa, amb arxius i materials inèdits del català universal: "Pau Casals. Música i compromís". La Margaret Rius ens porta al teatre, a La Villarroel, on es representa "Alguns dies d'ahir", que ens presenten l'autor, Jordi Casanovas, i el director, Ferran Utzet. I després, el filòsof Jordi Pigem seu a "La taula del Rei Salomó", amb la Cristina Hernàndez, per parlar-nos del seu últim llibre, "Ecosofia". Escuchar audio

"La terra sobreviurà a l'ésser humà, que no s'adona que forma part del prodigi de la biosfera." Parlem amb Jordi Pigem del concepte que va encunyar entre altres el filòsof Raimon Panikkar. Pigem publica a l'editorial Fragmenta una revisió de textos de Panikkar que titula "Ecosofia. La saviesa de la terra." "Hem de desenvolupar de nou la capacitat d'escoltar la terra, que hem perdut, perquè la terra s'autorregula sola, com qualsevol organisme viu, però nosaltres hem trencat el seu equilibri." Com que nosaltres també formem part dels cicles de la bisofera, i som ben fràgils, ens hem posat nosaltres mateixos en perill de desaparèixer. Estem encegats per l'afany de coneixement, i hem oblidat l'arbre de la vida, que va més enllà i connecta amb l'Anima Mundi. Amb Cristina Hernández. Escuchar audio

No és freqüent veure recreats en un escenari moments històrics recents i propers en l’espai, dels que en tenim el record ben present perquè tampoc ha passat tant de temps que els hem viscut. 'Alguns dies d’ahir', muntatge que està en cartell a La Villarroel, mostra l’efecte de la corrua d’esdeveniments de la segona meitat de l’any 2017, els atemptats a la Rambla de Barcelona, el Procés, l’1 d’octubre, el Tsunami… , en la família protagonista del muntatge, que bé podria ser una qualsevol. Parlem amb als artífexs que fan que revisquem les emocions experimentades aquells dies, Jordi Casanovas, autor del text, i Ferran Utzet, director del muntatge. Escuchar audio

Es pot escriure de forma lírica sobre gentrificació, turistificació i altres paraules malsonants? Antonio Iturbe ho fa a la seva última novel·la, "La playa infinita", un acte d'amor al seu barri de la Barceloneta, que ja només existeix en el record dels que el van viure. Parlem de records, passat i present, amb Antoni Iturbe i Jordi Corominas. I tenim una interessant conversa de traductores, una peça fonamental en l'engranatge literari, que no sempre rep el reconeixement que es mereix. En parlem amb l'Anna Casassas, la Blanca Busquets i la Claudia Casanova. Escuchar audio

Les propostes d'aquesta setmana a Wonderland: - Teatre, amb Margaret Rius:            - Vicky Peña i Magda Puyo ens presenten "I només jo vaig escapar-me", al Teatre Lliure.             - Estanis Aboal i Joan Gil ens parlen de "Balada per un home mort", al Teatre del Raval. - Pep Gorgori ens acosta a "La Bohème" de Puccini, que torna al Liceu, en versió moderna. - I a "La Taula del Rei Salomó", seu Maria Llopis amb la Cristina Hernàndez.  Escuchar audio

"No vull ni condemnar ni mitificar els grans artistes com Picasso, però cal posar totes les dades sobre la taula. No es pot amagar que va ser un maltractador." Entrevistem l'artista feminista Maria Llopis, que va fer una actuació al Museu Picasso de Barcelona amb les seves alumnes de l'Escola Massana per reivindicar la figura de Dora Maar, una de les dones amb qui va viure el pintor. "Era una gran fotògrafa, i Picasso la va forçar a abandonar la fotografia. Als seus quadres va retratar el seu sofriment." Amb Cristina Hernández. Escuchar audio

“Balada per un home mort” és un espectacle amb música en directe d’Anònims Produccions que s'inspira en els dies que va passar a la presó l'escriptor irlandès Oscar Wilde -que aleshores tenia 41 anys i era un dels personatges més populars i reconeguts artísticament de la seva època- després de ser declarat culpable de conducta indecent i sodomia i condemnat a dos anys de presó i treballs forçats. Del muntatge, ara a l'escenari del Teatre del Raval, en parlem amb l’Estanis Aboal, autor del llibret i la direcció, i que dóna vida a en John, i amb Joan Gil, l’actor de fa el paper de l’Óscar Wilde. El segon espectacle del que parlem al programa d'aquesta setmana és “I només jo vaig escapar-ne”, de la dramaturga britànica Caryl Churchill, un text tan inquietant com visionari que ens vol parlar del col·lapse a què estem abocats i que s'ha estrenat al Teatre Lliure. Ens acompanyen la directora de l'obra, Magda Puyo, i Vicky Peña, una de les actrius protagonistes que, al costat de la Muntsa Alcañiz, la Lurdes Barba i la Imma Colomer prenen te en un jardí anglès. Escuchar audio

La proposta catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia és un toc d’atenció a la contaminació de l’aire que respirem, sobre tot a les ciutats, i que causa milers de morts evitables. Ho ha evidenciat el confinament per la pandèmia: si canviem els hàbits, tenim ciutats més saludables i sostenibles. Com vivirem junts? és el tema de la Biennal, que es va haver d’ajornar l’any passat, a causa de la Covid. La comissària de l’exposició catalana, l’arquitecta Olga Subirós, va un pas més enllà i convida a reflexionar sobre Com sobreviurem junts? En parlem amb ella i amb Pablo Martínez, cofundador de l’estudi d’arquitectura i urbanisme 300.000Km/s, que ha participat en el projecte, creant noves cartografies del territori, a partir de l’estudi de macrodades sobre la contaminació i el seu impacte sobre la salut.   I amb el Jordi Corominas, repassem personatges històrics anònims i amb nom, tot just el dia que La 2 de TVE estrena la sèrie "Históricos anónimos", de la qual el nostre col·laborador és presentador i coguionista.  Escuchar audio

"Tots estem cridats a fer el nostre viatge heroic. Cal ser capaços d'identificar les mil cares del nostre ego i travessar la pròpia ombra, on hi ha el dolor més antic. Segurament tocarem fons en el trajecte, però en sortirem coneixent més el nostre veritable ésser, més connectats amb la nostra essència i més lluminosos. Després haurem de saber compartir amb humilitat les ensenyances apreses i posar-nos al servei dels altres." Son les idees que expressa Alexis Racionero arran del seu darrer llibre "El viaje del héroe. Mitología, storytelling y transformación personal." Amb Cristina Hernández. Escuchar audio